Al•legacions a l’Avanç del Pla Especial urbanístic per a les instal•lacions de tractament de residus de Solius. T.M. de Llagostera i Santa Cristina d’Aro. Gironès i Baix Empordà

 Des de l’Associació de Naturalistes de Girona es presenten les següents al·legacions a l'Avanç del Plà Especial urbanístic per a les instal·lacions de tractament de residus de Solius. T.M. de Llagostera i Santa Cristina d’Aro. Gironès i Baix Empordà

AL·LEGACIONS

1.L’Associació dels Naturalistes de Girona (ANG) està a favor de l'Estratègia Catalana Residu Zero pels residus municipals, que pretén reduir un 20% la quantitat de residus que ara es generen, invertir les tendències actuals que són reduir el  30% de recuperació i 70% de tractament de final, per passar a l'any 2020 al 70% de recuperació i la resta com a màxim a tractament finalista. La creixent generació de residus i especialment de residus d’envasos en les darreres dècades (el 65% entre l'any 1997 i el 2005), i els deficients resultats de recollida selectiva a Catalunya, un 37,6% l’any 2009, demostren de forma objectiva la ineficiència del model actual de gestió de residus.

El marc normatiu vigent a l’Estat espanyol i a Catalunya no ha resolt el greu problema ambiental i social de la dissociació del creixement econòmic i el creixement dels residus (objectiu principal de la normativa europea), ni el malbaratament de recursos que representa. Prova d’això és el fet que la crisi econòmica actual dels darrers anys ha propiciat una disminució en la taxa de generació de residus. Aquesta disminució, malauradament, no és fruit de les polítiques de prevenció i minimització sinó a causa de la crisi econòmica. A Girona el 2012, la ciutat va generar prop de 40.000 tones d'escombraries, un 4,7% menys que l'any abans, on cada habitant genera 1,1 kg de residus al dia.

Les administracions no aposten per la prevenció i la reutilització, ni ordenen instruments econòmics i organitzatius com a eina bàsica i eficaç, per aconseguir resultats reals de reducció de residus, de consum d’energia i de recursos. Tampoc apliquen el principi comunitari de responsabilitat del productor, ni fan assumir els costos reals de tot el cicle de vida dels productes als responsables, els fabricants i grans distribuïdors; la qual cosa es pot implantar fàcilment incorporant impostos ambientals als productes d’un sol ús i sobreenvasats, per tal de reduir-ne el consum.

Queda doncs, ben palès, que la normativa i les polítiques vigents són del tot deficients i ineficaces. Es constata la gran necessitat de noves polítiques preventives amb un nou marc normatiu a Catalunya –dins el marc competencial existent és possible-, que contemplin objectius ambiciosos però realistes, mesures econòmiques, fiscals i organitzatives imprescindibles per aconseguir frenar i invertir el creixement dels residus i dels impactes ambientals i socials associats, i avançar cap a una societat del coneixement, més sostenible i responsable.

2. Des de l’ANG s’aposta per aplicar mesures urgents de canvi de model i d'eines per a que no sigui necessària a curt i mig termini ampliar l'abocador. Cal que les administracions compleixin els objectius de la normativa comunitària. L’entitat posa en dubte algunes de les previsions realitzades en el document i considera que no s’han tingut en compte determinats fets:

a)   Es considera que les previsions fetes en base a un escenari en el que la generació de residus augmentarà al Gironès i Baix Empordà està lluny de la realitat. No es veu la necessitat i es considera desproporcionat el fet de doblar pràcticament la superfície actual de la planta de tractament residus de Solius. Cal un estudi més realista i acurat de les previsions, així com de la distribució de l’espai. Segons dades de l’IDESCAT, la producció de residus per habitant a Catalunya ha disminuït paulatinament des de el 2008, any on es va assolir el màxim (1,6 Kg per habitant i dia), fins els 1,5 Kg per habitant i dia en el 2011. Així mateix, la quantitat de residus urbans recollits a Catalunya s’ha mantingut força estable els darrers anys segons dades publicades a l’IDESCAT. No s’entén la necessitat d’augmentar la capacitat de la planta de Soliu quan a Girona el 2012 es van produir un 4,7% menys de residus que l’any anterior.

b)   Es demana que les projeccions de generació i recepció de residus es facin a partir de diferents escenaris de desenvolupament i evolució de la crisi; així com diferents graus de rigor en el compliment de les normatives i objectius de recollida selectiva a nivell europeu. Ambdós factors podrien evidenciar fluxes d'entrada de residus en massa inferiors als previstos o plantejar una alternativa més econòmica i menys impactant que la plantejada. També, matisar que no es pot només dissenyar una infraestructura de residus per criteris d'economia d'escala, ja que llavors s'acaba a instal·lacions sobredimensionades que necessiten importar residus de lloc més allunyats (fins i tot de l'estranger, com és el cas de la Incineradora de Son Reus a Mallorca) per tal d'operar a ple rendiment i per tant amb eficiència de costos. No és acceptable que una planificació excessivament generosa de les instal·lacions produeixi el risc que Solius, i doncs el Gironès i el Baix Empordà, puguin acabant fent d'abocar dels residus d'altres regions de Catalunya o més enllà.

c)   Es demana que el projecte avalui diferents tecnologies de tractament de la fracció resta, o que per altra banda, si s’assoleix un grau més alt de recuperació de residus, especialment la FORM, no calen tecnologies sofisticades de tractament de la fracció resta. Si estabilitzar-la per reduir la capacitat de contaminació i el seu volum, donant més llarga vida als abocadors.

d)   Es demana com alternativa la valorització de quin seria l’efecte d’invertir els mateixos fons que es poden dedicar a una planta de tractament finalista a la millor de la gestió, la prevenció i el reciclatge, per tal d'avaluar així si la planta encara tindria necessitat de ser construïda.

e)   Es demana la paralització del PEU, en coherència amb la moratòria aprovada per l’ARC. Aquesta moratòria aprovada per l'ARC és d'un any per a la construcció de nous dipòsits classe II i l'ampliació dels existents. L'Acord GOV/105/2012, de 23 d'octubre (DOGC núm. 6240 de 25 d'octubre de 2012) estableix una moratòria en l'admissió a tràmit de les sol·licituds corresponents a les infraestructures de gestió de residus relatives a dipòsits controlats de classe II en el marc del Pla Territorial Sectorial, per tal d'evitar la proliferació indiscriminada d'aquestes infraestructures en llocs on potser no seria necessari.

f)    Es demana que no s’ampliï l’actual planta de residus de Solius emprant l’argument que ha de complir la normativa actual, ja que s’ha de tenir en compte que s'està redactant el nou Pla de Gestió de residus i recursos 2013-2020, que està elaborant l'ARC, on s'està dissenyant un nou pla amb objectius ambiciosos, models i  eines eficaces. No es coherent aprovar aquest projecte quan s’està redactant un nou Pla de Gestió de Residus.

3. Amb tot, l’ANG demana que l’avaluació ambiental del pla hauria de tenir en compte en cadascuna de les diferents alternatives proposades les següents apreciacions:

a)   Tal com plantegen les pròpies directrius del Departament de Territori i Sostenibilitat cal moderar al màxim el consum de sòl, i sobretot quan es tracta de sòl no urbanitzable. Seguint la línia descrita anteriorment, cal optimitzar al màxim l’espai que es pretén ocupar, analitzant si realment les previsions sobre l’augment del nombre de residus justifiquen el duplicar pràcticament la superfície actual de la planta de tractament de residus.

b)   Es demana que es tinguin en compte en cadascuna de les alternatives l’afectació sobre els cursos fluvials existents en l’àmbit de l’estudi. Tot i que es tenen en compte els principals cursos fluvials, en cap moment s’ha mencionat l’afectació de l’alternativa 1 sobre el Torrent de Can Tallades, situat al nord de la planta de tractament de residus de Solius.

c)   Es demana que es redacti un estudi específic hidrològic que analitzi els possibles impactes de filtracions de lixiviats en l’àmbit del projecte. Aquest és un tema molt important, ja que si existeixen cursos d’aigua subterranis el perill de contaminació per lixiviats podria ser molt gran si no es prenen les mesures correctores adients per prevenir-ho. Com que en l’avaluació ambiental no s’ha mencionat en cap moment els possibles cursos d’aigua subterrània, es genera la incertesa de que la futura ampliació de la planta de residus incorpori les mesures adequades per a prevenir aquest supòsit. A més, la contaminació de les aigües superficials i dels aqüífers és un dels possibles impactes al medi més rigorosos que causen els abocadors, i si això no es té en compte hauria de ser motiu suficient com per derogar l’autorització d’ampliació de la planta.

d)    Es demana un estudi d’impacte acústic de l’àmbit del projecte. Les activitat sotmeses a intervenció ambiental que siguin susceptibles de generar sorolls han d’incloure un estudi d’impacte acústic que acompanyi l’autorització ambiental, amb el contingut mínim que s’estableix en l’annex 10 de la Llei 16/2002 de 28 de juny de protecció contra la contaminació acústica. A més, cap dels mapes de capacitat acústica dels termes municipals de Llagostera i Santa Cristina d’Aro han inclòs l’àmbit del projecte. Es desconeix si s’aplica la Ordenança reguladora del soroll i les vibracions, quina es la quantitat de decibels que genera l’actual planta tan de dia com de nit i si respecta els llindars establerts per la llei. Cal recordar, que al tractar-se d’una zona que limita amb una àrea PEIN la sensibilitat acústica es major.

e)    Es demana que es tingui en compte l’impacte que genera la contaminació lumínica exterior de l’actual planta, i el que suposaria la seva ampliació, i que es presentin les mesures correctores corresponents per tal de complir la llei 6/2001 de 31 de maig d'ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn. El projecte està situat en una zona de protecció alta, envoltat per l’espai PEIN (protecció màxima).

 

f)    Es demana també que caldrà estudiar la producció d’olors de la planta tenint en compte la posició de zones d’emmagatzematge exteriors i basses de lixiviats ensems els vents dominants per assegurar que les poblacions properes no es vegin afectades; requerint un informe positiu de la Direcció General de Qualitat Ambiental tant pel què fa al citat anàlisi com a l’establiment de mesures preventives i correctores adients si aquestes fossin necessàries.

g)   Es demana que el projecte hauria d’incloure un estudi de mobilitat, on es descriuen entre d'altres les característiques de la via, traçat, amplada, composició del ferm, i una previsió del trànsit associat a l'activitat i emissions. On s’hauria de calcular els contaminant que poden representar més afectacions pels veïns i el medi atmosfèric. Atès que un dels punts més importants a tenir en compte per la ubicació d'un abocador és sens dubte la via d'accés a l'activitat.

4. Finalment demanem que, segons la llei 27/2006, de 18 de juliol, mitjançant la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient (incorpora les Directives 2003/4/CE i 2003/35/CE); i acollint-nos als articles 16, 18, 22 i 23 de la present llei; se’ns mantingui informats de propers tràmits relacionats amb el present projecte.