On són els ecologistes?

 Autors: Dani Boix, Enric Cortiñas, Josep Maria Pradas i Sergi Nuss

 

La visió, per no dir els tòpics, que determindes persones assignen als col•lectius i plataformes ecologistes per tal de criticar-los ha canviat considerablement en els darrers 20 anys.

Ara bé, si determinats perjudicis i visions s’han vençut, també és cert que han aparegut altres tics igualment injustos. És cert que ara poca gent considera els ecologistes com a enemics del progrés -bé, d’algunes maneres d’entendre el progrés potser sí que molts en som enemics-, com a defensors de la  societat paleolítica, o com a subgrup que viu al marge de la societat (en una mena de bombolla on tots som peluts, barbuts i amb el cap ple de pardals). Aquests estereotips han caigut pel pes de les evidències.

A les organitzacions ecologistes, hi ha gent de tota mena, de creients i de descreguts, d’un partit, d’un altre o de cap, però ens uneix la voluntat de canviar algunes realitats que ni són adients per nosaltres, ni pels nostres veïns, ni per les futures generacions. Per aquesta diversitat les entitats ecologistes són de moltes menes i no coincideixen en tots els temes. Però compartim la convicció que hi ha coses que es podrien fer molt millor, si volem prioritzar la qualitat de  vida de la gent i la conservació del nostre patrimoni natural.

Amb tot, si bé algunes velles llufes que ens havia penjat la gent que no comparteix aquesta voluntat han caigut (“aquests només serien feliços a l’edat de pedra”; “tots són hippies i no saben de què parlen”; etc.), val a dir que ha aparegut una nova xacra sobre els nostres col•lectius. Ara sembla que les nostres entitats han d’assumir les queixes populars de multitud de temes, arribant a la situacions esperpèntiques com ara que si un grup de veïns no veuen bé que es talli un arbre que s’estimen, reclamin (exigeixin) a les entitats ecologistes que siguin elles les que ho evitin: ON SÓN ELS ECOLOGISTES? Això és el món al revés.

Les entitats ecologistes les formen gent com els veïns en qüestió que dediquen part del seu temps, coneixements i diners a canviar com es fan les coses quan aquestes no es fan bé. Per tant, els veïns del nostre exemple haurien de veure que a part de lluitar pel seu arbre, hi ha molts més arbres -fins i tot boscos- per defensar. La lluita no es limita al seu arbre i en tot cas, enlloc de delegar-la, millor implicar-se i comprometre’s.

De totes maneres queda la pregunta a l’aire: ON SÓN ELS ECOLOGISTES?

Des de l’Associació de Naturalistes de Girona no podem respondre completament la pregunta, perquè com ja hem dit que hi ha moltes entitats diferents i cadascuna està a molts llocs alhora; hi ha, malauradament, massa feina per fer. Per això, i a mode d’exemple us comentarem tres casos: la variant de la N-II a Girona, el tancat de can Llach a les Gavarres, i el cas Aurora.

La variant de la N-II a Girona

Quan un col•lectiu de gironins i gironines van denunciar el projecte de construir una variant de la N-II de Girona per la vall de Sant Daniel, no van faltar les crítiques i les denúncies que els ecologistes volíem impedir el “progrés” de la ciutat. Ara bé, la plataforma popular “Coordinadora N-II per l’autopista”, que va encapçalar les protestes, davant el despropòsit de projecte va posar sobre la taula arguments prou clars: era una mala solució perquè suposava un cost excessiu, no solucionaria el problema circulatori a llarg termini i perjudicaria  innecessàriament part del patrimoni natural dels ciutadans, la Vall de Sant Daniel. Per la Coordinadora, la millor solució i, a més a més, la que implicava un menor cost econòmic era alliberar de peatge el tram de l’autopista entre les sortides Girona-Sud i Girona-Nord (solució titllada d’impossible pels responsables polítics d’aleshores).

Els polítics d’aquell moment es van ben lluir, no cal oblidar el ministre Borrell que entre altres perles va deixar anar el matiex dia de la inauguració que l’obra no solucionaria el problema. Però va ser l’alcalde de Girona, Joaquim Nadal, qui va excel·lir en l’art de contradir-se, sense respondre als dubtes que havia plantejar la Coordinadora. Els contrasentits van arribar a ser esperpèntics, l’alcalde, conegut des d’aleshores com "l’assassí de la Vall" per molts gironins i gironines, va passar de dir que dimitiria si la variant passava per la Vall, a que de fet el traçat ben bé per Sant Daniel no hi passava . El més ridícul és que la veu “Vall de Sant Daniel” de l’Enciclopèdia Catalana, escrita per ell mateix, el refutava. Passats els anys vam poder anar a un ple, presidit pel mateix alcalde, on es va aprovar aixecar els peatges entre Girona-nord i Girona-sud com a solució real per derivar el trànsit creixent a la N-II. De fet, les tres coses que van proposar els "caps verds” de la coordinadora es van complir: l’obra va ser molt més cara del que es va pressupostar en un principi, el col·lapse i la perillositat de la variant han estat una realitat des del primer dia, i la cicatriu que ha deixat la carrertera a la Vall difícilment mai s’arreglarà. Ah! i la solució que va proposar d’un bon inici, la que era “impossible”, va ser la que va solucionar realment el problema circulatori. ON EREN ELS ECOLOGISTES? Organitzant manifestacions (massives i pacífiques), implicant a la ciutadania (cal agrair especialment la implicació de tants artistes... des dels pintors i els seu mural a la Rambla a les nadales del Galliner), intentant explicar les deficiències del projecte... érem a molts llocs i vam posar-hi moltes hores.

El tancat de Can Llach a les Gavarres

El segon cas té també una bona dosis de surrealisme. L’any 1995 el Departament de Medi Ambient va emetre un dictamen desfavorable sobre l’estudi d’impacte ambiental del projecte d’aprofitament cinegètic de la finca Can Llach dels Àngels (Gavarres, Baix Empordà/Gironès). La resolució obligava al titular de la finca a retirar el tancat cinegètic que havia instal•lat. En total uns 15 quilòmetres de malla, que envolten unes tres-centes hectàrees. El propietari va fer cas omís a l'Administració i sis mesos després havia continuat la construcció del tancat, amb la col•locació de menjadores i el possible alliberament de cabirols per a l’activitat de cacera prohibida. Davant d’aquesta situació, la Generalitat que havia emès un informe negatiu no va actuar subsidiàriament, i a 2013 encara no ho ha fet! ON EREN ELS ECOLOGISTES? Presentant un procés judicial per aconseguir la retirada del tancat, procediment que va tardar 8 anys a finalitzar, que donava la raó a la nostra entitat i que obligava al propietari a desmantellar el tancat. Demostració una vegada més de l’esforç econòmic que hem de fer els moviments ecologistes per aturar projectes que no s'haurien d'haver permès per il·legals!! Un cost que les entitats no recuperem i al qual només podem fer front gràcies a vosaltres sòcies i socis, que amb les vostres quotes suporteu molt més que un butlletí i una web.

Una discoteca en espai innundable?

Finalment, el tercer cas posa de manifest que massa sovint es barreja allò públic i allò privat. El 2004 l’Ajuntament de Girona va concedir una llicència d’obertura d’una macrodiscoteca a l’antiga fàbrica paperera l’Aurora, a Pedret.  L’Ajuntament, a canvi d’obtenir uns 6.000 m² de terreny de deveses pel nou pont fins el Trueta, va requalificar a urbanitzables 15.000 m² de deveses i 4.381 m² de sòl d’industrial. Els terrenys de Devesa eren d’alt valor ecològic però de baix preu econòmic i, per tant, el canvi va suposar un negoci rodó pel propietari. Un grup de persones del barri va crear una plataforma de protesta que va acabar convertida en l’Associació de Veïns de Salesians, i es van iniciar reunions explicatives, escrits al diaris, penjada pancartes, etc. ON EREN ELS ECOLOGISTES? En aquest procés els veïns van contactar amb els Natus i conjuntament van acordar recórrer la resolució del PTOP als tribunals sota el paraigua de l'ANG. Enmig d’aquests litigis les deveses de l’Aurora van entrar dins la Xarxa Natura 2000 d’àmbit europeu, augmentant el seu grau de protecció (clau C5: sistema de parc fluvial i deveses, amb valors paisatgístics i de corredor biològic, d’especial protecció).

La bona feina de l’advocat Eduard de Ribot va portar, el 2008, a una sentència favorable a l’ANG. Després el PTOP, l’Ajuntament de Girona i el titular van presentar sengles recursos de cassació al TSJC, que va tornar a donar la raó a l'associació a finals de 2012. El planejament urbanístic de la zona havia de tornar a la figura de Pla de Millora Urbana definida en el PGOU de Girona del 2002. Sense temps quasi ni a llegir la resolució, l’actual govern municipal de CiU va acceptar una proposta calcada a la de 2004 del propietari, només millorada econòmicament, i la va tirar endavant aprovant el gener de 2013 un avanç de modificació del PGOU. Aquest mateix grup polític que el 2004 acusava al PSC de doble discurs, referint-se a la protecció de zones verdes, va impulsar un projecte més que millorable, sense cap esmena. Per tercera vegada! Hauran de ser els veïns i les entitats ecologistes, en aquest cas l'ANG, qui faci un pas endavant per preservar el patrimoni industrial i l'entorn de l'Aurora, perquè l'Adminstració, tot i canviant, no ho farà.