Les crescudes dels rius als Pirineus són fenòmenos
naturals, durant el transcurs del segle XX han hagut
diverses riuades que han creat situacions catastròfiques a
la zona, mostrant els límits a l'ocupació dels espais
fluvials. Tot i el coneixement dels riscos, l'urbanització
s'ha permés durant les dues últimes dècades.
Ecologistes en Acció de Catalunya considera que l'elevat cabal de les Nogueres i Garona són producte desglaç acelerat de la neu acumulada a les montanyes com a conseqüència de l'increment sobtat de la temperatura, i l'augment de precipitacions de més de 100 l/m2 en 24 hores. La suma dels efectes de la fusió ràpida de la neu i de les intenses precipitacions ha hagut de discórrer per les valls pirinenques d'aquestes conques per llits absolutament constrenyits per infraestructures i ocupacions urbanístiques que ocupen les zones d'inundació.
Ecologistes en Acció de Catalunya considera que l'elevat cabal de les Nogueres i Garona són producte desglaç acelerat de la neu acumulada a les montanyes com a conseqüència de l'increment sobtat de la temperatura, i l'augment de precipitacions de més de 100 l/m2 en 24 hores. La suma dels efectes de la fusió ràpida de la neu i de les intenses precipitacions ha hagut de discórrer per les valls pirinenques d'aquestes conques per llits absolutament constrenyits per infraestructures i ocupacions urbanístiques que ocupen les zones d'inundació.
L'ocupació dels espais
fluvials s'agreuja pel fet que els rius (Nere, Garona,
Noguera Pallaresa, Noguera de Cardós, etc.) no només
transporten aigua, sinó una quantitat ingents de sòlids en
suspensió, des de fang fins a blocs enormes de pedra, com
a conseqüència de la capacitat d'arrossegament que té
l'aigua pels forts pendents de les muntanyes. Si recordem
la catàstrofe de Biescas o les inundacions a Arties de
l'anys 1963 o del Pont de Bar, al Segre, el 1982, podrem
constatar que les escorrenties mobilitzen gairebé el
mateix volum d'aigua que de sòlid.
A Ecologistes en Acció li
sorprenen e indignen les paraules del Síndic de la Val
d'Aran, Carlos Barrera, al culpabilitzar a la CHE amb la
fal·làcia que no permet la “neteja” dels arbres “que hi ha
dins de la llera” i que al ser arrossegats per la força de
l'aigua, tapen els ponts i provoquen més mal. Si bé
Ecologistes en Acció de Catalunya té moltes desavenències
amb la CHE -principalment per l'afavoriment que aquesta
institució fa sobre les hidroelèctriques que
coortocircuiten el Garona i les Nogueres i el no
establiment dels cabals ecològics adequats per al
manteniment de l'Ebre i el seu Delta- només des de
l'ignorància o l'intenció de derivar responsabilitats es
pot culpabilitzar als arbres i les actuacions de protecció
de la vegetació de part de la CHE. Ni la vegetació, ni els
rius ni les seves crescudes naturals son responsables de
la catàstrofe . En el fons de la questió estan els planejaments urbanístics aprovats que han
permès quan no promogut l'ocupació de zones inundables
des de les pròpies administracions territorials, sense
respectar els usos admisibles en aquestes àrees de risc
delimitades en la cartografía de que disposa la pròpia
Agència Catalana de l’Aigua (espais fluvials
vulnerables d'inundació (http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?_nfpb=true&_pageLabel=P1232354461208201788774http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?_nfpb=true&_pageLabel=P1232354461208201788774)
Ecologistes en Acció,
tanmateix, fa un crit d'alerta i exigeix responsabilitats
de per què un tema que coneix i controla prou bé la CHE no
hagi sigut considerat ni pel Servei Metereològic de
Catalunya ni per la Direcció General de Protecció Civil al
no alertar amb el temps suficient les possibles
inundacions que podien afectar les inconscients i
insegures ocupacions dels espais fluvials. Construccions,
en la seva majoria legals i permeses pels Ajuntaments del
territori i pel Departament de Territori i Sostenibilitat
mitjançant les Comissions d'Urbanisme. No podem compendre
com ocupacions no gaire antigues (alguns càmpings, la zona
de la solana de Vielha -bombers inclosos-, zones de
Arties, carreteres, EDAR's, etc.) hagin estat permeses per
les diverses administracions responsables de l'ordenació
del territori.
Ecologistes en Acció fa una
nova crida a la ja tan devaluada classe governant perquè
canviï la seva irracional política d'aigües. Els treballs,
recomanacions i resolucions de l'Agència Catalana de
l'Aigua han de ser considerades d'una vegada per totes pel
que fa a la delimitació de les zones inundables de la
Garona, Nogueres i de la resta de rius de la nostra nació,
com moltes d'altres. L'organització insta al Govern de la
Generalitat de Catalunya i als seus Departaments a què
governin per l'interés general i amb prevenció i rigor
considerin els treballs de l'Agència Catalana de l'Aigua
sobre els Espais fluvials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada