L'Associació de
Naturalistes de Girona considera que el projecte de Variant de Torroella de
Montgrí ha de ser sotmès a avaluació d’impacte ambiental, donats els greus
perjudicis que pot causar en un entorn d’alt valor agrícola i paisatgístic.
L'ANG
considera que les propostes plantejades per la variant de Torroella de Montgrí signifiquen uns recorreguts molts més llargs
del necessari. Per l’entitat, seria
preferible una altra alternativa que passi més pròxima al nucli de Torroella i
Ullà, per la zona d’horta que hi ha entre els dos nuclis i el riu Ter, aprofitant part de l’actual traçat de la
C-31 entre Ullà i la rotonda amb la Gi-632. D'aquesta manera, no només
s'aconseguiria un gran estalvi econòmic, sinó que s'afectaria una superfície
menor de sòl agrícola, alterant espais de menys vàlua agroecològica.
Més
enllà de les deficiències en les alternatives plantejades, el document
ambiental previ no contempla un anàlisi suficientment exhaustiu. Doncs, presenta
mancances en la caracterització dels impactes negatius potencials i a l’hora de
determinar els impactes sobre el medi físic i biòtic. Amb tot, el document
d’impacte ambiental hauria d'incorporar aspectes com l’impacte sobre el sòl
agrícola, l’impacte acústic potencial sobre la fauna, l’impacte sobre els
marges arbrats i arbustius, l’impacte sobre els ecosistemes fluvials i sobre la
xarxa de recs, etc.
La variant projectada
representa fragmentar un corredor
biològic, amb nombrosos efectes, sobre un espai inclòs a la XN2000, a hàbitats
d’interès comunitari i a 3 espais inclosos a l’inventari de zones humides.
Amb tot s’altera el paisatge en mosaic i la connectivitat faunística i
representa un destorb per a espècies de fauna considerades vulnerables,
protegides i en perill d’extinció, com la llúdriga o l’anguila. Així
mateix, no s'ha d'oblidar l’impacte sobre les aigües superficials i els seus
hàbitats associats, doncs la infraestructura implica interceptar el riu Ter,
transcórrer molt pròxim al riu Daró i creuar el rec del Ter Vell.
Respecte
al medi econòmic, la variant també pot tenir conseqüències desfavorables sobre
dos sectors econòmics claus d’aquest àmbit territorial: l’agroalimentari i el
turístic. El desenvolupament de la infraestructura generaria un impacte sever
sobre el sistema agroalimentari, eliminant sòl agrícola de regadiu, d’alta
productivitat. Pel que fa al turisme, caldria avaluar el deteriorament del paisatge,
així com l'impacte visual, l’artificialització i l’impacte negatiu o pèrdua de
la qualitat estètica. També caldria avaluar els negatius sobre les conques
visuals de cada un dels elements patrimonials, principals protagonistes de la
promoció turística d’aquesta zona.
Amb
tot, l’ANG considera que una infraestructura d'aquestes característiques ha
d'incloure, en l’estudi d’impacte
ambiental, mesures correctores, mesures
preventives I mesures compensatòries
per pal·liar tots els efectes negatius anteriorment esmentats.
Finalment,
l'ANG manifesta que la proposta de crear un variant en aquest entorn suposo una
greu agressió al territori, i cal plantejar la necessitat real d’aquesta
infraestructura, alhora que cal tenir en compte que la IMD pot justificar la
categoria de la carretera o la seva reforma, però mai la seva traça, i així es
veu quan la major part de les carreteres en el nostra àmbit suporten
intensitats molt baixes, ateses les característiques territorials de les
comarques gironines. Cal treballar per evitar la creació de noves
infraestructures que no faciliten l’accés al transport públic i redueixen els
recursos disponibles per la seva millora.
Nota de premsa, 17 de maig de 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada