26 d’abr. 2012

L’Associació de Naturalistes de Girona considera la Planta de tractament de residus de la Garrotxa implica a efectes pràctics l’ampliació del sòl industrial


L’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) considera que el Pla Parcial Urbanístic de la Planta de tractament de residus de la Garrotxa que pretén integrar els resultats de triatge de la planta de tractament de resta com a mitjà per arribar als objectius europeus de reciclatge, i es vol ubicar en Sòl No Urbanitzable i emparant-se en la legalitat, implica a efectes pràctics l’ampliació del sòl urbà industrial dels polígons

L’ANG entén i no s’oposa a la necessitat de la construcció d’una planta de tractament de la fracció resta a la comarca de la Garrotxa, ja sigui per donar resposta a la planificació autonòmica sobre residus com per complir amb les disposicions i objectius establerts a les Directives Europees sobre tractament de la fracció resta.

No obstant, l’ANG no està d’acord que el Pla dimensioni una planta amb capacitat pel tractament del 100% dels residus municipals generats a la comarca avui dia, justificant-ho amb la previsió d’arribada de residus industrials i  “altres residus” a la instal·lació. L’entitat considera, d’una banda, que tal com indica la legislació els residus industrials i comercials haurien de tenir els seus propis circuits de tractament finançats per aquestes indústries i empreses, i en cap cas que les infraestructures per a aquesta funció siguin sufragades amb fons públics que haurien d’anar destinats al tractament de residus municipals.

L’ANG considera que cal tendir al criteri d’una planta de la menor dimensió possible, a tenor d’un doble principi de: 1) minimització de costos de les inversions i del cost unitari de tractament (€/tona), i 2) incitar a la maximització de les recollides selectives, per tant a oferir el mínim servei de tractament necessari (amb un rang de seguretat del 20% si s’escau) per assumir la fracció resta d’origen domèstic resultant d’un estricte compliment dels objectius de Recollida Selectiva que contempla la UE. Per tant, l’organització ecologista considera incorrecte integrar els resultats de triatge de la planta de tractament de resta com a mitjà per arribar als objectius europeus de reciclatge. A més, en el Pla, l’alternativa tecnològica plantejada no indica de manera clara els percentatges globals de selecció per cada tipus de material.
L’ANG creu que, tal com plantegen les pròpies directrius del Departament de Territori i Sostenibilitat cal moderar al màxim el consum de sòl. Tanmateix, s’acaba plantejant una alternativa que situant-se en Sòl No Urbanitzable i emparant-se en la legalitat, implica a efectes pràctics l’ampliació del sòl urbà industrial dels polígons  Politger-Nord i Politger-Sud de Sant Jaume de Llierca, en detriment d’allò establert en el planejament urbanístic municipal i el Pla Territorial de les Comarques de Girona. Es demana per tant, que en la comparació d’alternatives el fet d’ocupar Sòl No Urbanitzable tingui un pes ambiental negatiu més rellevant, en comparació amb l’ús de Sòl Urbà Industrial. En aquest sentit, i veient que una de les limitacions principals del projecte és l’espai, es demana que es valori la possibilitat de plantejar una alternativa que comprengui part de la superfície de les alternatives 2 i 3 de tal manera que ni l’espai ni les consideracions urbanístiques respecte el riu Fluvià siguin una limitació. Es demana que en la comparació d’alternatives no només es tingui en compte la visibilitat potencial de les alternatives sinó que s’incorpori també en l’anàlisi la qualitat paisatgística de la conca visual i els usos presents o futurs previstos en aquestes conques per tal de determinar-ne la fragilitat.

Es considera que l’alternativa situada en sòl no urbanitzable malgrat es prevegi envoltar-la de massa forestal, seguirà tenint un impacte major respecte a la interrupció del corredor biològic del riu Fluvià (inclòs en la Xarxa Natura 2000) que no pas les alternatives que es proposen en sòl industrial (que es troben a diferent cota i més separades dels flux del riu: E-W). Caldrà doncs aprofundir en l’anàlisi del corredor biològic establert pel riu Fluvià i les interaccions de les diferents alternatives amb aquest.

A més, l’entitat demana un estudi profund de la producció d’olors de la planta tenint en compte la posició de zones d’emmagatzematge exteriors i basses de lixiviats ensems els vents dominants per assegurar que les poblacions properes no es vegin afectades; requerint un informe positiu de la Direcció General de Qualitat Ambiental tant pel què fa al citat anàlisi com a l’establiment de mesures preventives i correctores adients si aquestes fossin necessàries.

Nota de premsa, 25 d'abril de 2012



Enlllaços:
Al·legacions al projecte
Diari de Girona
Blog de Leningrad Garrotxa
Olot Televisió
Aragirona.cat
Televisió de Catalunya


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada