Entitats ecologistes i conservacionistes de tot Catalunya se sumen a la protesta i insisteixen que aquesta obra, amb un pressupost de 2 milions d´euros, és innecessària i va en detriment de la protecció i de la biodiversitat de l´espai.
IAEDEN-Salvem l´Empordà entrega 1.966 signatures -recollides en només un mes i mig- en suport a la seva reivindicació.
El 80% de la carretera GIV-6102 travessa el Parc Natural dels Aiguamolls de l´Empordà (PNAE) i en bona part arran de la Reserva Natural Integral dels Estanys (de màxima protecció!). Com denunciem des del setembre de l´any passat, el projecte de la Diputació de Girona de “condicionament” d´aquesta carretera s´oposa totalment a totes les exigències de l´actualitat: En l´actual crisi econòmica i en un context de retallades de fons públics constants, la Diputació preveu gastar 2.019.799,86 euros de diners públics per una obra innecessària ja que existeixen alternatives viàries de major capacitat i amplada i que augmenten el mateix recorregut per tan sols 1,5km. Per altra banda, les administracions de tots nivells estan invertint molts recursos en la promoció de la conservació de la biodiversitat, però és evident que els informes alarmants que publiquen no arriben als departaments responsables per a la planificació territorial.
La Unió Europea i la seva “Estratègia sobre la biodiversitat fins el 2020: la nostra assegurança de vida i capital natural”
L´any passat la Comissió Europea va redactar una comunicació que defineix l´estratègia de la UE per conservar la biodiversitat. Segons la UE, “la pérdida de la biodiversidad se convierte en la mayor amenaza medioambiental planetaria, junto con el cambio climático, estando ambos inextricablemente unidos.” L´objectiu principal que vol assolir la UE fins el 2020 és aturar la pèrdua de la biodiversitat i el deteriorament de l´estat de conservació de totes les espècies i hàbitats protegits per la normativa europea i millorar significativament el seu estat. És evident que el “condicionament” d´aquesta carretera va en contra els principis més bàsics de conservació d’un espai natural protegit com són els Aiguamolls, augmentant la pressió antròpica en una zona que ja pateix de les grans masses turístiques cada estiu i que va en detriment de la conservació d´un espai amb una màxima figura de protecció. Document de la Comissió Europea
Convenis internacionals que emparen les espècies migratòries
És molt important destacar el paper clau del PNAE com a zona de descans i alimentació per a espècies migratòries. En aquest sentit, tractats internacionals com ara el conveni de Bonn assenyalen: Per evitar que una espècie migratòria es converteixi en espècie amenaçada, les parts han de tractar de:
- promoure, cooperar i col•laborar en el finançament de treballs de recerca relatius a espècies migratòries;
- concedir protecció immediata a les espècies migratòries que figuren en l´apèndix I (diverses espècies presents al PNAE);
- celebrar acords relacionats amb la conservació i la gestió de les espècies migratòries incloses a l´apèndix II (diverses espècies presents al PNAE).
Per protegir les espècies migratòries amenaçades, les Parts del Conveni s´han d´esforçar a:
- conservar o restaurar l´hàbitat de l´espècie amenaçada;
- prevenir, eliminar, compensar o reduir al mínim els efectes negatius de les activitats o dels obstacles que constitueixin un impediment greu a la migració de l´espècie;
- prevenir, reduir o controlar, quan sigui possible i apropiat, els factors que amenacin o puguin amenaçar en major mesura a aquesta espècie.
L´estat espanyol subscriu la política europea i recomana actuar
El darrer informe sobre la situació de la biodiversitat a l´estat espanyol adverteix que la urbanització i el desenvolupament d´infraestructures de transport són causes del deteriorament de la biodiversitat, com també ho són “la ausencia de una planificación territorial que tienda al uso sostenible de los recursos naturales y [...] la falta de aplicación de la legislación vigente”. La ´llei vigent´ del PNAE és el Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge dels Aiguamolls de l’Alt Empordà (PE). Aquest pla admet obres de manteniment, reforma i condicionament de la xarxa viària que no suposin un augment de volum i no intensifiquin el seu ús. Alhora, el PE especifica que s’admetrien reformes de la xarxa viària en el supòsit d’absència d’alternatives viables en altres sectors fora de l’àmbit de l’espai. En aquest cas, l´alternativa òbvia passa per a les carreteres de Roses (C-260) i la de Vilajuïga (GI-610).
(http://www.sostenibilidad-es.org/es/prensa/biodiversidad-en-espana-base-de-la-sostenibilidad-ante-el-cambio-global-0)
Catalunya, infraestructures versus biodiversitat
Un dels principis rectors de l’Avantprojecte de Llei de la Biodiversitat i el Patrimoni Natural de Catalunya és la integració dels requeriments de conservació en les diverses polítiques que hi estan relacionades, com són les territorials, urbanístiques i d’infraestructures, a què es refereix el seu article 23. El mateix article estableix que tant la planificació territorial com el planejament urbanístic incorporin els espais naturals protegits i els espais de connexió ecològica entre ells. No obstant, els termes "minimitzar", "reduir", "afavorir" o "establir estratègies per" dilueixen excessivament els límits clars que hauria d´imposar la llei. A Catalunya existeixen diferents casos a on infraestructures viàries han trinxat espais naturals protegits, afectant la connectivitat ecològica del mateix espai, i amb altres espais, i dificultant-ne la seva conservació. Es tracta, per exemple, de la N-260 al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, o bé de la variant de la N-II de Girona que fragmenta l’EIN Gavarres. Lamentem que casos precedents no serveixin de referent per no cometre el mateixos errors i que la futura Llei de la Biodiversitat i el Patrimoni Natural no pretengui tenir prou força per defensar-ho.
Espais i parcs naturals a l´Empordà, aparadors o habitats?
Les denúncies més freqüents de l´IAEDEN-Salvem l´Empordà estan relacionades amb projectes que amenacen o violen directament els valors i el patrimoni dels espais naturals protegits de la comarca. Sense anar més lluny, l´any passat vam preguntar públicament com afectaria el projecte de la Bulli Foundation al Paratge Natural d’Interès Nacional de la Cala Montjoi de Roses; el Tribunal Suprem va confirmar la il•legalitat d´un polígon industrial que afecta un corredor ecològic entre el PNAE i el Parc Natural del Cap de Creus (PNCC); vam intentar conservar els límits del mateix PNCC amb el nucli de la Vall de Santa Creu inclóss; vam denunciar l´activitat ramadera -il•legal com recentment ha reconegut la Generalitat- de búfales dins el PNAE; i reiteradament demanem que les actuacions forestals encarregades pel Departament de Medi Natural i executades en espais protegits, siguin sotmeses a avaluacions ambientals i a l´exposició pública.
En el cas del “condicionament” de la carretera GIV-6102, la Diputació de Girona també pretén executar el seu projecte sense informe d´impacte ambiental. En el nostre recurs, que ha desestimat, al•leguem que el projecte augmentaria el trànsit rodat, la pressió humana i els atropellaments de fauna: impactes previsibles que van en contra de les directives europees i la mateixa normativa del PNAE.
Els Aiguamolls: si cal, tornem a aturar les màquines!
Segons la Llei de creació del PNAE, aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya el 13 d’octubre del 1983, tot projecte que es desenvolupi dins els límits del parc ha de tenir un certificat preceptiu emès per la junta de protecció del parc. Com a membres d´aquesta junta, ni a l´APNAE (Amics del PNAE) i ni a l´IAEDEN ens consta que s’hagi tractat el tema – de fet, fa anys que no es reuneix aquesta junta-, i menys encara que s’hagi emès el preceptiu informe. Així considerem que aquest projecte no compleix la legalitat.
Jordi Sargatal, membre de la junta de protecció, de l´APNAE i ex-director del parc, ens ha fet arribar aquestes paraules de suport i d´ànims: «Hem aturat la mort en llarg combat, una treva signada amb aire i ales, com dèia l’anyorada Mª Àngels Anglada. Esperem que la Junta de Protecció exerceixi la seva potestat i clarifiqui i faci rectificar, i en tot cas l’APNAE, la IAEDEN i totes les entitats aquí presents sí que volem representar l’ànima d’aquella campanya de defensa, que va donar tants bons fruits, que no s’han de perdre! Per això recordarem sempre la treva, i si cal tornarem al combat! I l’aire i les ales ens ajudaràn, i maleiran als enemics de la bellesa i la vida. Per evitar-ho i com a penitència proposem que els 2 milions de presssupost es dediquin a millorar la conservació dels Parcs Naturals empordanesos.»
A mitjans de gener hem iniciat la nostra primer recollida de signatures via internet, a la nostra pàgina www.iaeden.cat. En tan sols un mes i mig, hem arribat gairebé a 2000 signatures. Amb el suport d´aquests 2000 ciutadans i ciutadanes que han signat la nostra petició i el suport de moltes entitats ecologistes i associacions conservacionistes de tot Catalunya, representants de les quals avui han vingut fins aquí, demostrem el nostre posicionament radical en contra d’aquest projecte i tornem a demanar a la Diputació de Girona de reconsiderar i retirar el “condicionament” de la carretera GIV-6102.
El 80% de la carretera GIV-6102 travessa el Parc Natural dels Aiguamolls de l´Empordà (PNAE) i en bona part arran de la Reserva Natural Integral dels Estanys (de màxima protecció!). Com denunciem des del setembre de l´any passat, el projecte de la Diputació de Girona de “condicionament” d´aquesta carretera s´oposa totalment a totes les exigències de l´actualitat: En l´actual crisi econòmica i en un context de retallades de fons públics constants, la Diputació preveu gastar 2.019.799,86 euros de diners públics per una obra innecessària ja que existeixen alternatives viàries de major capacitat i amplada i que augmenten el mateix recorregut per tan sols 1,5km. Per altra banda, les administracions de tots nivells estan invertint molts recursos en la promoció de la conservació de la biodiversitat, però és evident que els informes alarmants que publiquen no arriben als departaments responsables per a la planificació territorial.
La Unió Europea i la seva “Estratègia sobre la biodiversitat fins el 2020: la nostra assegurança de vida i capital natural”
L´any passat la Comissió Europea va redactar una comunicació que defineix l´estratègia de la UE per conservar la biodiversitat. Segons la UE, “la pérdida de la biodiversidad se convierte en la mayor amenaza medioambiental planetaria, junto con el cambio climático, estando ambos inextricablemente unidos.” L´objectiu principal que vol assolir la UE fins el 2020 és aturar la pèrdua de la biodiversitat i el deteriorament de l´estat de conservació de totes les espècies i hàbitats protegits per la normativa europea i millorar significativament el seu estat. És evident que el “condicionament” d´aquesta carretera va en contra els principis més bàsics de conservació d’un espai natural protegit com són els Aiguamolls, augmentant la pressió antròpica en una zona que ja pateix de les grans masses turístiques cada estiu i que va en detriment de la conservació d´un espai amb una màxima figura de protecció. Document de la Comissió Europea
Convenis internacionals que emparen les espècies migratòries
És molt important destacar el paper clau del PNAE com a zona de descans i alimentació per a espècies migratòries. En aquest sentit, tractats internacionals com ara el conveni de Bonn assenyalen: Per evitar que una espècie migratòria es converteixi en espècie amenaçada, les parts han de tractar de:
- promoure, cooperar i col•laborar en el finançament de treballs de recerca relatius a espècies migratòries;
- concedir protecció immediata a les espècies migratòries que figuren en l´apèndix I (diverses espècies presents al PNAE);
- celebrar acords relacionats amb la conservació i la gestió de les espècies migratòries incloses a l´apèndix II (diverses espècies presents al PNAE).
Per protegir les espècies migratòries amenaçades, les Parts del Conveni s´han d´esforçar a:
- conservar o restaurar l´hàbitat de l´espècie amenaçada;
- prevenir, eliminar, compensar o reduir al mínim els efectes negatius de les activitats o dels obstacles que constitueixin un impediment greu a la migració de l´espècie;
- prevenir, reduir o controlar, quan sigui possible i apropiat, els factors que amenacin o puguin amenaçar en major mesura a aquesta espècie.
L´estat espanyol subscriu la política europea i recomana actuar
El darrer informe sobre la situació de la biodiversitat a l´estat espanyol adverteix que la urbanització i el desenvolupament d´infraestructures de transport són causes del deteriorament de la biodiversitat, com també ho són “la ausencia de una planificación territorial que tienda al uso sostenible de los recursos naturales y [...] la falta de aplicación de la legislación vigente”. La ´llei vigent´ del PNAE és el Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge dels Aiguamolls de l’Alt Empordà (PE). Aquest pla admet obres de manteniment, reforma i condicionament de la xarxa viària que no suposin un augment de volum i no intensifiquin el seu ús. Alhora, el PE especifica que s’admetrien reformes de la xarxa viària en el supòsit d’absència d’alternatives viables en altres sectors fora de l’àmbit de l’espai. En aquest cas, l´alternativa òbvia passa per a les carreteres de Roses (C-260) i la de Vilajuïga (GI-610).
(http://www.sostenibilidad-es.org/es/prensa/biodiversidad-en-espana-base-de-la-sostenibilidad-ante-el-cambio-global-0)
Catalunya, infraestructures versus biodiversitat
Un dels principis rectors de l’Avantprojecte de Llei de la Biodiversitat i el Patrimoni Natural de Catalunya és la integració dels requeriments de conservació en les diverses polítiques que hi estan relacionades, com són les territorials, urbanístiques i d’infraestructures, a què es refereix el seu article 23. El mateix article estableix que tant la planificació territorial com el planejament urbanístic incorporin els espais naturals protegits i els espais de connexió ecològica entre ells. No obstant, els termes "minimitzar", "reduir", "afavorir" o "establir estratègies per" dilueixen excessivament els límits clars que hauria d´imposar la llei. A Catalunya existeixen diferents casos a on infraestructures viàries han trinxat espais naturals protegits, afectant la connectivitat ecològica del mateix espai, i amb altres espais, i dificultant-ne la seva conservació. Es tracta, per exemple, de la N-260 al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, o bé de la variant de la N-II de Girona que fragmenta l’EIN Gavarres. Lamentem que casos precedents no serveixin de referent per no cometre el mateixos errors i que la futura Llei de la Biodiversitat i el Patrimoni Natural no pretengui tenir prou força per defensar-ho.
Espais i parcs naturals a l´Empordà, aparadors o habitats?
Les denúncies més freqüents de l´IAEDEN-Salvem l´Empordà estan relacionades amb projectes que amenacen o violen directament els valors i el patrimoni dels espais naturals protegits de la comarca. Sense anar més lluny, l´any passat vam preguntar públicament com afectaria el projecte de la Bulli Foundation al Paratge Natural d’Interès Nacional de la Cala Montjoi de Roses; el Tribunal Suprem va confirmar la il•legalitat d´un polígon industrial que afecta un corredor ecològic entre el PNAE i el Parc Natural del Cap de Creus (PNCC); vam intentar conservar els límits del mateix PNCC amb el nucli de la Vall de Santa Creu inclóss; vam denunciar l´activitat ramadera -il•legal com recentment ha reconegut la Generalitat- de búfales dins el PNAE; i reiteradament demanem que les actuacions forestals encarregades pel Departament de Medi Natural i executades en espais protegits, siguin sotmeses a avaluacions ambientals i a l´exposició pública.
En el cas del “condicionament” de la carretera GIV-6102, la Diputació de Girona també pretén executar el seu projecte sense informe d´impacte ambiental. En el nostre recurs, que ha desestimat, al•leguem que el projecte augmentaria el trànsit rodat, la pressió humana i els atropellaments de fauna: impactes previsibles que van en contra de les directives europees i la mateixa normativa del PNAE.
Els Aiguamolls: si cal, tornem a aturar les màquines!
Segons la Llei de creació del PNAE, aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya el 13 d’octubre del 1983, tot projecte que es desenvolupi dins els límits del parc ha de tenir un certificat preceptiu emès per la junta de protecció del parc. Com a membres d´aquesta junta, ni a l´APNAE (Amics del PNAE) i ni a l´IAEDEN ens consta que s’hagi tractat el tema – de fet, fa anys que no es reuneix aquesta junta-, i menys encara que s’hagi emès el preceptiu informe. Així considerem que aquest projecte no compleix la legalitat.
Jordi Sargatal, membre de la junta de protecció, de l´APNAE i ex-director del parc, ens ha fet arribar aquestes paraules de suport i d´ànims: «Hem aturat la mort en llarg combat, una treva signada amb aire i ales, com dèia l’anyorada Mª Àngels Anglada. Esperem que la Junta de Protecció exerceixi la seva potestat i clarifiqui i faci rectificar, i en tot cas l’APNAE, la IAEDEN i totes les entitats aquí presents sí que volem representar l’ànima d’aquella campanya de defensa, que va donar tants bons fruits, que no s’han de perdre! Per això recordarem sempre la treva, i si cal tornarem al combat! I l’aire i les ales ens ajudaràn, i maleiran als enemics de la bellesa i la vida. Per evitar-ho i com a penitència proposem que els 2 milions de presssupost es dediquin a millorar la conservació dels Parcs Naturals empordanesos.»
A mitjans de gener hem iniciat la nostra primer recollida de signatures via internet, a la nostra pàgina www.iaeden.cat. En tan sols un mes i mig, hem arribat gairebé a 2000 signatures. Amb el suport d´aquests 2000 ciutadans i ciutadanes que han signat la nostra petició i el suport de moltes entitats ecologistes i associacions conservacionistes de tot Catalunya, representants de les quals avui han vingut fins aquí, demostrem el nostre posicionament radical en contra d’aquest projecte i tornem a demanar a la Diputació de Girona de reconsiderar i retirar el “condicionament” de la carretera GIV-6102.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada