Carta de resposta al Conseller Felip Puig

Honorable Senyor Felip Puig,

voldríem agrair-li, en primer lloc, la visita que va fer a les comarques de Girona el passat dia 4 de juny per pronunciar la conferència “Horitzó de futur: una nova economia per a un país”. Considerem que sempre és positiu, i en aquest cas enlluernador, que membres del govern s'acostin a la societat, encara que en aquesta ocasió l'audiència fos bàsicament una representació sectorial molt particular. Igualment, creiem que aquesta comunicació ha de ser bidireccional, de manera que ens plau de fer-li arribar les nostres opinions sobre algunes de les intencions que va manifestar en relació al funcionament del seu departament i per corregir els errors factuals que va cometre, amb l'esperança que l'ajudin a reflexionar.

Hem de manifestar que ens va xocar que un conseller anunciés una nova onada de simplificació de tràmits administratius, i més que ho fes en un marc tan poc institucional. No tenim cap dubte que li serà fàcil d'identificar ineficiències i colls d'ampolla en sectors de l'administració autonòmica, amb un nivell de burocràcia aparentment innecessària que els ciutadans patim diàriament. Lluny de millorar aquests aspectes, però, sembla que on els diferents segments de la “llei òmnibus” s'han mostrat més efectius no és en eliminar una excessiva burocràcia, sinó en suprimir mecanismes de regulació i control, en particular els relacionats amb el medi ambient. Temem les conseqüències que pot seguir tenint pel medi ambient la confusió que cometen alguns polítics entre burocràcia i gestió.

Podem arribar a compartir amb vostè un ideal d'administració reduïda, basada en la cessió de confiança per part de l'administració i en la responsabilitat de les empreses. Som molts els que voldríem que una relació d'aquest tipus fructifiqués, que voldríem una societat en la qual no fos necessari que el govern actués de policia de les activitats dels seus ciutadans. En aquest tipus de societat les empreses planificarien i actuarien amb responsabilitat ambiental, basant la seva acció en el millor coneixement popular i científic, allí on eventualment cometessin un error escoltarien a entitats com la nostra i posarien la millor fe a esmenar i compensar el dany causat. El diàleg intersectorial moderat per l'administració seria fluid, la ciutadania tindria veu real en la presa de decisions més enllà dels períodes d'exposició pública i l'administració li asseguraria els recursos necessaris per tal que, en cas de manca d'acord, els conflictes es poguessin pledejar en igualtat de condicions.

Segurament pel fet que cap dels governs recents que ha tingut el país ha fomentat seriosament un millor model de democràcia, vostè sap, com pocs alts càrrecs saben gràcies a la seva experiència, la necessitat de disposar d'una policia que vetlli pel benestar del conjunt de la societat davant dels abusos d'alguns. El medi ambient no és diferent, senyor Puig. Per desgràcia, són massa els antecedents que demostren que ni empreses ni administració estan encara en condicions d'oferir la confiança i responsabilitat que els reclama. N'és prova el fet que una entitat com la nostra, tan petita i mancada de recursos en comparació amb tantes companyies, ha de portar regularment als tribunals casos on s'ha trencat la legalitat ambiental que vostè voldria reduir. Sovint ens dol que algunes companyies no vulguin escoltar els nostres arguments i decideixin resoldre els casos als tribunals, però més ens dol quan és la mateixa administració que hauria de vetllar pel bé general la que s'alinea amb els infractors. Afortunadament, la justícia ens acaba reconeixent la raó (més recentment amb el polígon industrial de Roses, el cas de l’Aurora a Girona, Can Llach a les Gavarres o el polígon industrial de Vidreres, entre d’altres). Potser per això, com pot deduir, és evident que tota reducció en el que vostè considera “burocràcia ambiental” acabarà desembocant, com ja està passant, en una pitjor planificació d'activitats potencialment impactants. El menor control resultarà en més infraccions que haurem de denunciar, amb la pressió afegida que ens suposa. Una administració que vol desentendre's d'administrar deixa la societat indefensa davant el poder dels irresponsables.

Durant la seva ponència es vantava del fet que Catalunya disposa d'un 33% del territori protegit, davant d'un 8% d'Alemanya. Desconeixem quina va ser la seva font, però el sistema d'espais naturals alemany disposa d'un percentatge de territori protegit amb figures especials similar al percentatge al qual el sistema català atorga una protecció merament bàsica, gairebé simbòlica. El 25% de la república forma part d'un parc natural (per menys del 7% català), i juntament amb parcs nacionals i reserves de la biosfera el percentatge s'eleva fins un terç del territori. A més, nombrosos parcs regionals i reserves locals alemanyes gaudeixen d'un grau de protecció similar al que concedeix el PEIN a molts espais d'interès natural sense figura de protecció especial, i que computen en la figura del 33% que va presentar. Qualitativament, en tot cas, convé recordar que la protecció del territori no soluciona res si només és formal però no practicada. De fet, treballs com els de la Institució Catalana d'Història Natural, Greenpeace o el desaparegut Observatorio de la Sostenibilidad en España demostren que la manca de gestió efectiva dels nostres espais es tradueix en una escassa millora del seu estat i amenaça l'èxit de la seva conservació.

Més preocupant que el seu lapsus numèric i la més que desafortunada elecció del país amb el qual comparar Catalunya, però, resulta el missatge que intentava defensar, segons el qual el nostre país ha de cenyir-se a la legalitat europea però no anar més enllà. Al programa electoral que la seva formació política va presentar a les darreres eleccions, i que li va atorgar la responsabilitat que ocupa en aquest moment, hom hi pot llegir:

“...el patrimoni natural d’un territori, i la manera com aquest és gestionat, són també part indissociable de la identitat d’un país. Són una carta de presentació cap a l’exterior, i una font d’oportunitats en l’àmbit econòmic, territorial i social. El sistema d’espais naturals protegits de Catalunya és el millor instrument disponible per assegurar la conservació del nostre patrimoni natural més rellevant i alhora un instrument idoni per aprofitar al màxim les enormes oportunitats que un entorn natural ben gestionat ofereix per al país. El patrimoni natural de Catalunya ha d’esdevenir per tant un emblema nacional...”

La seva manca d'ambició (ambiental, ens referim) i de visió de futur resulten una decepció, no només en contradir el seu programa polític, sinó sobretot quan recordem el treball que tants ciutadans, entitats i fins i tot governs del seu partit havien fet a favor del país i el seu medi ambient. Més d'una dècada enrere queda aquell orgull amb el qual ens podíem presentar com la regió espanyola amb més espais protegits, capdavantera en depuració d'aigües i major productora d'energies renovables.

Actualment hem de renunciar a l'excel·lència, ens diu, la nostra “carta de presentació cap a l'exterior” ha de ser la conformitat de complir amb el mínim, en treure un aprovat just en la forma de gestionar el patrimoni natural, que és “part indissociable de la identitat”. A tenor de les seves paraules, sembla que vostè ja s'ha posat mans a l'obra en aquesta direcció descendent, decadent, obrint les portes al fracking. A la ponència es preguntava per què hauríem de negar-nos a la possibilitat d'explotar el gas d'esquist si la tecnologia és garantista amb el medi ambient i els aqüífers. La resposta gairebé se la donà vostè mateix. Ara mateix, gràcies a tots els antecedents registrats no només als Estats Units sinó en molts altres indrets, sabem a ciència certa que la tècnica de la fractura hidràulica no compleix uns estàndards de seguretat ambiental acceptables a casa nostra. La setmana passada es publicava (en deu estar al corrent vist que és un conseller amoïnat per la gestió ambiental) un informe científic independent sobre la presència de substàncies tòxiques en els organismes dels europeus i europees. Els espanyols i espanyoles superem la mitjana europea en gairebé totes les substàncies i liderem la majoria de rànquings juntament amb països com Romania, Hongria i Polònia. Fins i tot en el cas que seguíssim els seus consells i rebaixéssim encara més les exigències ambientals tot acceptant la contaminació afegida pel fracking, el combustible obtingut segueix essent de tipus fòssil. La seva combustió seguiria sumant en la nostra factura de carboni i contribuint a l'escalfament global. Esperem que aquestes dades l'ajudin a comprendre per què la major part de la societat catalana, amb seny, visió estratègica i a llarg termini, rebutja el fracking. Convé clarificar que no ens oposem a l'exploració geològica, com semblava indicar en la seva conferència, però no hi ha cap raó per la qual calgui esperar a conèixer de l'existència o absència de gas per decidir que el més beneficiós és que les eventuals reserves es quedin allí on són.

Per finalitzar aquesta carta, Honorable Conseller, no li farem cap petició. Ens agradaria, simplement, que reflexionés, ara que disposa de més i millor informació, sobre els perjudicis que, en cas d'aplicar-se, les mesures i punts de vista manifestats en la seva ponència a Girona causarien a la societat catalana, la seva identitat i el seu medi ambient.

Al•legacions al Pla Especial per a la implantació d'un centre de recollida d'animals a Can Jordi

L’Associació de Naturalistes de Girona, entitat sense ànim de lucre, exposa

Que l’entitat que representa té com a objectius l’estudi, la defensa i la conservació del medi ambient i del territori. Que com sigui aquests objectius interessen al bé comú i com a tal estan reconeguts a l’article 45 de la Constitució Espanyola.

Que en data de 8 de maig de 2013 ha tingut coneixement sobre l’aprovació inicial del Pla especial per a la implantació d'un centre de recollida d'animals a Can Jordi.

Que l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) defensa i recolza la protecció del benestar animal i valora molt positivament la tasca que porten a terme els centres de recollida d’animals de companyia, donant manutenció i possibilitat d’adopció a aquests animals que han estat abandonats.

Que, un cop valorada la documentació corresponent,  es volen fer les següents

AL·LEGACIONS:

Primer.- El document del Pla emmarca l’activitat que es vol dur a terme entra dins els usos del sòl no urbanitzable i que es citen en l’art. 47.6 del Decret Legislatiu 1/10, de 3 d’agost, del Text refós de la Llei d’Urbanisme, pròpia d’una activitat ramadera, de lleure o en general rústica. Considerem que aquest fet no és així, donat que l’objectiu principal de l’activitat no és ni la ramadera, ni el lleure i ni la rústica en general. L’activitat principal que té, com cita el text, és la recollida d’animals domèstics, la qual no es troba en cap cas dins dels usos de sòl no urbanitzable esmentats en la legislació. L’adició d’un ramat de xais per a mantenir net el sotabosc dels voltants i així prevenir incendis, és una mesura compensatòria del projecte que no justifica la qualificació de l’activitat com a ramadera.

 (http://www.coac.net/Barcelona/assessoria/pdf/Text_refos_Llei_Urbanisme_2010.pdf)

La ubicació del centre no és indispensable que es trobi en un sòl classificat com a forestal, hi ha altres alternatives, ja que l’activitat principal que s’hi realitza no necessita estar ubicada en un sòl amb aquesta classificació. Es justifica la situació del centre en aquesta zona protegida com a PEIN, en que és una instal·lació d’utilitat pública i d’interès social, però l’article 10.3 de del Pla Especial de delimitació definitiva i de protecció del medi natural i del paisatge de les Gavarres , aprovat l’any 2006, que es poden instal·lar de forma excepcional “aquelles instal·lacions d’utilitat pública o d’interès social que s’hagin d’emplaçar en àmbit forestal”, per tant, s’entén que la obligatorietat de la implantació de la gossera en un sòl forestal és totalment nul·la, existint l’alternativa d’emplaçar-la en sòl urbà o sòl urbanitzable.

La magnitud de les mesures compensatòries que es proposen, com són la conservació dels sotaboscos a través d’un ramat de xais propietat de la gossera i la creació d’espais oberts, degut a la pèrdua d’aquest tipus d’hàbitat en una zona forestal on escassegen, no són més que un indicador de la mala localització que se li vol donar aquest centre d’acollida i demostra que la situació en una àrea forestal protegida no és la adient.

Segon.- No es fa un anàlisis real d’alternatives, les opcions 1 i 2 es plantejen com a inviables sense cap justificació tècnica ni normativa. Es considera viable i preferible que el centre s’ubiqui en una parcel·la que es trobi situada en un polígon industrial, àmbits que acompleixen els criteris que s’estipulen  per a la selecció de la finca: es tracta de sòl urbà o urbanitzable, autorització per part de l’Ajuntament (en aquest cas l’Ajuntament ja dóna una autorització per a la construcció  de la gossera en el seu TM), una superfície mínima de 5.000m2, connexió a la xarxa elèctrica, vistiplau de la població veïna  i distància lineal mínima de 500 metres respecte els veïns.

Tercer.- Massa allunyat de la ciutat, a una distància de gairebé 10km i a través d’una carretera secundaria que travessa les Gavarres i que té un accés complicat degut a l’orografia de la serralada. L’accés a un centre d’aquestes característiques hauria de ser més senzill ja que això facilitaria l’arribada de persones interessades en adoptar aquests animals, essent això darrer l’objectiu principal d’un centre així.

La construcció d’unes instal·lacions d’aquesta rellevància i en un espai PEIN haurien de valorar de forma més concreta les previsions de trànsit i les afectacions de l’accés en aquest espai.

Quart.- L’àmbit objecte d’implantació té un elevat risc d’incendi forestal. Així doncs, aquesta activitat està sotmesa a un risc molt important d’incendis forestals, el que representa un risc per les persones i els animals de la instal·lació.

Les infraestructures plantejades preveuen donar suport a les tasques d’incendis, però en cap cas, el dimensionament d’aquestes infraestructures garanteixen la protecció de les instal·lacions, usuaris, treballadors i visitants en cas de gran incendi forestal. No oblidem que l’increment del trànsit, així com la mateixa activitat, donaran lloc a un augment del risc d’incenci, posant en perill tant l’espai natural protegit com les persones. Per aquesta raó es consideren insuficients les mesures compensatòries proposades.

L’emplaçament de les instal·lacions es veu creuat per una línia elèctrica aèria d’alta tensió, fet que dificultarà les tasques d’extinció d’incendis donat que no es permet l’ús de mitjans aeris d’extinció d’incendis en aquests casos. Això, augmenta significativament la vulnerabilitat de les instal·lacions enfront incendis.

Cinquè.- El soroll provocat pels animals acollits a les instal·lacions, així com les obres, poden tenir efectes nocius sobre la fauna salvatge. Al tractar-se d’una zona PEIN la sensibilitat acústica és major que en altres llocs, i és necessària la incorporació d’un estudi d’impacte acústic del projecte. Les activitats sotmeses a intervenció ambiental que siguin susceptibles de generar sorolls han d’incloure un estudi d’impacte acústic que acompanyi l’autorització ambiental, amb el contingut mínim que s’estableix en l’annex 10 de la Llei 16/2002 de 28 de juny de protecció contra la contaminació acústica.

La contaminació lúminica que pot provocar unes instal·lacions d’aquesta rellevància en una zona de protecció màxima, degut a que està dins un espai PEIN, pot ser força perjudicial per a la fauna d’hàbits nocturns. S’hauria de tenir en compte l’impacte que generaria la contaminació lumínica exterior de les instal·lacions i que es presentin les mesures correctores corresponents per tal de complir la llei 6/2001 de 31 de maig d'ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

En quant al tancament del recinte, i possible escapament dels animals acollits cal tenir en compte: no es pot assegurar que animals com gossos, gats o fures s’escapin, d’altra banda, els micromamífers, podrien acostar-se fins a la tanca interior i entrar en contacte amb els animals residents, transferint-los agents infecciosos en cas de ser-ne portadors, per tant, no es pot garantir l’aïllament de la instal·lació respecte la fauna salvatge.

Sisè.- Segons les normes de Xarxa Natura 2000, estableixen que es permetran les noves edificacions, sempre que vagin lligades a l’activitat agrícola, ramadera o forestal tradicional de la finca amb un informe previ favorable. En relació a aquesta activitat concreta, el Pla especial de delimitació i protecció de l’espai de les Gavarres no admet aquest ús (article 11), i n’és incompatible (article 12).

Pel que fa al sistema de doble tanca, aquest serà visible pels usuaris del vial que porta al Castell de Sant Miquel. A això cal afegir-hi el fet de no ser un ús propi d’aquest espai, la qual cosa és d’importància si concebem el paisatge com l’àrea, tal com la percep la població, el caràcter de la qual és resultat de la interacció de factors naturals i/o humans. Per tot això, el projecte hauria de ser sotmès a un estudi d’impacte i integració paisatgística de la manera que estableix el capítol 3 article 20 del Decret 343/2006 de 19 de setmebre, pel qual es desenvolupa la llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge i es regulen ens informes i estudis d’impacte i integració paisatgístic.

Setè.- Atès que l’emplaçament es fa damunt un antic abocador, la restauració del qual ha comptat amb un ajut de l’Agència de Residus de Catalunya, aquesta actuació hauria de tenir la conformitat del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Per tot l’esmentat anteriorment es conclou que els impactes sobre el medi que comportaria l’emplaçament de l’activitat proposada, especialment pel que fa a la prevenció d’incendis forestals i la reducció d’hàbitats d’espai obert, són elevats. Així mateix, es consideren importants el risc de transmissió de malalties a la fauna i el risc d’escapament d’animals, derivats de la implantació temporal o definitiva d’animals de companyia en aquestes instal·lacions. Aquests impactes entren en contradicció amb el que estableixen les directives de la Xarxa Natura 2000, i es considera que l’activitat prevista no és adient per un indret d’aquestes característiques.

I per tots aquests motius

SOL·LICITA:

1- Que el projectes sigui desestimat en aquest emplaçament.

2- Que s’estudii la possibilitat de nous emplaçaments ambientalment més idonis per aquest ús.

3- Que, segons la llei 27/2006, de 18 de juliol, mitjançant la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient (incorpora les Directives 2003/4/CE i 2003/35/CE); i acollint-nos als articles 16, 18, 22 i 23 de la present llei; se’ns mantingui informats de propers tràmits relacionats amb el present projecte.

Al·legacions a l'Avantprojecte de millora i optimització de les infraestructures d'abric del port de l'Estartit

L’Associació de Naturalistes de Girona, entitat sense ànim de lucre:

EXPOSA

Que analitzat el document “Avantprojecte de millora i optimització de les infraestructures d'abric del port de l'Estartit” i la seva memòria ambiental, l'Associació de Naturalistes de Girona considera que és oportú sotmetre el projecte al procediment d'avaluació d'impacte ambiental, pels motius que s’esposen a continuació.

En la seva forma actual, la memòria ambiental sols adreça els impactes immediatament derivats de l'actuació proposada d'extensió del dic de llevant del port de l'Estartit. L'estudi és detallat i avalua exhaustivament els potencials impactes derivats de la fase de construcció de l'ampliació. Malgrat que els efectes ambientals negatius produïts directament per l'actuació són moderats, l'estudi omet els impactes derivats de l'existència de la nova estructura. Concretament, l'ampliació del dic ha de permetre, d'acord amb l'avantprojecte, l'amarrament d'un nombre superior d'embarcacions a les instal·lacions del port. Tanmateix, ni l'avantprojecte ni la memòria ambiental justifiquen, tal i com els requereix la legislació vigent (article 129.2 del Reial Decret 3/2011), la necessitat d'aquest increment en l'oferta d'amarratge o els objectius que es persegueixen.

En aquest sentit, és imprescindible adreçar qüestions com els impactes derivats de la major activitat nàutica a l'entorn del Port, les Illes Medes i les altres reserves del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Cal quantificar la capacitat de càrrega que els entorns del port poden suportar. Igualment, és necessari avaluar l'adequació d'altres infraestructures i equipaments del port per tal de gestionar correctament una major activitat de navegació, reparació i manteniment d'embarcacions. La major generació de residus i efluvis residuals mereix especial atenció en aital avaluació. Igualment, cal revisar l'adaptació dels protocols d'emergència de la instal·lació i els possibles efectes ambientals que se'n derivin. Finalment, és necessari quantificar la contribució que l'ampliació del port farà a l'emissió de gasos d'efecte hivernacle i altres gasos a nivell local i global.

La correcció d'aquestes mancances evidencien que el projecte presentat pertany a l'Annex II de la llei 6/2005 (modificación del texto refundido de la Ley de Evaluación Ambiental de proyectos, aprobado por el Real Decreto Legislativo 1/2008), que subratlla l'obligació de sotmetre a procediment d'avaluació de l'impacte ambiental:

“k. Cualquier cambio o ampliación de los proyectos que figuran en los anexos I y II, ya autorizados, ejecutados o en proceso de ejecución (modificación o extensión no recogidas en el anexo I que puedan tener efectos adversos significativos sobre el medio ambiente, es decir, cuando se produzca alguna de las incidencias siguientes:

1ª. Incremento significativo de las emisiones a la atmósfera.

2ª. Incremento significativo de los vertidos a cauces públicos o al litoral.

3ª. Incremento significativo de la generación de residuos.

4ª. Incremento significativo en la utilización de recursos naturales.

5ª. Afección a áreas de especial protección designadas en aplicación de las Directivas

79/409/CEE y 92/43/CEE o humedales incluidos en la lista del Convenio Ramsar.”

(...)”

En major o menor mesura, totes cinc incidències citades de la llei són d'aplicació a l'avantprojecte que se'ns ha sotmès a consulta, sostenint en la legislació les nostres apreciacions i demandes.

Finalment, demana que, segons la llei 27/2006, de 18 de juliol, mitjançant la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient (incorpora les Directives 2003/4/CE i 2003/35/CE); i acollint-nos als articles 16, 18, 22 i 23 de la present llei; se’ns mantingui informats de propers tràmits relacionats amb el present projecte.

Resposta dels ecologistes a Carlos Barrera

Davant de les opinions del Sindic de la val d'Aran, Carlos Barrera referit a les causes de les avingudes a la Val d'Aran especialment del riu Garona, les entitats ecologistes signants manifesten el següent:

1er- Que l'avinguda i crescuda d'aquests dos últims dies cal catalogar-d'una avinguda extraordinària d'un cicle d'avingudes mitja 25-50 anys que no hauria d'haver comportat d'anys excepcionals fora dels propis per aquests tipus de fenòmens. Resulta compressible que en un període hivernals intens i llarg en quanta l innivació especialment a la val d'Aran al tenir un clima atlàntic, seguint d'un període de pluges continuades, pogués produir un augment del cabal del principal riu la Garona tant per la saturació del sol com per les puges i l'accentuació del desglaç de la neu.

El sindic de la vall d'Aran, amaga les causes humanes que han afavorit els d'anys de l'avinguda i dona com a responsable principal a la brutícia de les lleres i la excessiva protecció del bosc de ribera de les administracions hidràuliques, exigint la facilitat en l'intervenc ió de les administracions del territori en la neteja de les lleres.

La verdadera causa que en bona part a possibilitat que es poguessin produir els d'anys en aquesta avinguda ha estat degut a la construcció i ocupació de les franges fluvials de la Garona amb diferents infraestructures i construccions com son Murs carreteres edificis, entre altres que han reduït notablement la franja dels 100 metres de zona de policia d'aigües i de domini public hidràulic provocat un constrenyiment de la llera que ha fet impossible el desguas del cabal per l'efecte barrera de les esmentades obres.

Els boscos de ribera amb la seva franja lateral suficientment conservada ajuden a reduir els efectes per l'energia de l'aigua a les zones subjacents de la ribera cultius i altres en atenua la velocitat i la sinergia de la massa  d'aigua, reduint i alhora protegint els valors en les riberes dels rius.

Les entitats ecologistes estarem vigilant perque els rius i les seves franges de protecció de ribera tant la zona de domini public hidràulic com les zones de policia es respectin i en el cas concret de la val d'Aran demanarem ma la CHE que realitzi la delimitació de les zones de DPH afi de que es pugui actuar contra les actuacions de construcció que s'han fet en aquestes zones de protecció afí de que es corregeixin i evitin provocar d'anys majors que els passats a la val d'Arant en particular i als pirineus en general.

Aquest és un comunicat d'IPCENA, al qual s'han adherit diverses entitats ecologistes catalanes, entre les quals, l'ANG.

AL·LEGACIONS AL AVANÇ DEL PROJECTE DE LLEI D'AVALUACIÓ AMBIENTAL

En relación al ANTEPROYECTO DE LEY DE EVALUACIÓN AMBIENTAL, la Associació de Naturalistes de Girona, ha presenta les siguientes

ALEGACIONES:

1. En relación al artículo 34 se expone que “con anterioridad al inicio de la evaluación de impacto ambiental ordinaria, el promotor podrá solicitar al órgano ambiental la determinación del alcance del estudio de impacto ambiental”. Se considera que dicho documento no debería tener carácter opcional, pues el documento inicial permite poner en alerta los posibles afectados y garantiza que las partes interesadas expongan propuestas de mejora ambiental. Por ello se solicita que el documento inicial adquiera un carácter obligatorio en todos los casos.

2. El anexo I, que regula los proyectos que deben ser sometidos a evaluación ambiental ordinaria, incluye proyectos que, por su evidente impacto, no debería tan siquiera ser planteados. Así pues, el grupo 9 se listan los proyectos que deben ser sometidos a evaluación ambiental ordinaria “cuando se desarrollen en Espacios Naturales Protegidos, Red Natura 2000 y Áreas protegidas por instrumentos internacionales, según la regulación de la Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad”. Se considera que la instalación o desarrollo, en espacios protegidos, de proyectos como:

- Aeropuertos, según la definición del artículo 39 de la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea con pistas de despegue y aterrizaje de una longitud inferior a 2.100 metros.

- Proyectos de urbanización y complejos hoteleros fuera de las zonas urbanas y construcciones asociadas, incluida la construcción de centros comerciales y de aparcamientos.

- Pistas de esquí, remontes y teleféricos y construcciones asociadas.

- Parques temáticos.

- Vertederos de residuos no peligrosos no incluidos en el grupo 8 de este anexo I, así como de residuos inertes que ocupen más de 1 hectárea de superficie medida en verdadera magnitud.

- y otros

    Estas directrices se contradicen con la filosofía y normativa de los espacios protegidos y dichos proyectos en dicha localización deben ser directamente desestimados. Por todo ello se solicita que se revise el listado de proyectos que deben ser sometidos a evaluación ambiental ordinaria y se apliquen criterios más estrictos que garanticen la no alteración de los Espacios Naturales Protegidos, Red Natura 2000 y Áreas protegidas por instrumentos internacionales, según la regulación de la Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad.

3. El anexo II define los proyectos que deben someterse a evaluación ambiental simplificada. Dicho anexo incluye proyectos como:

- perforaciones para el almacenamiento de residuos nucleares,

- exploración mediante sísmica marina,

- producción de pesticidas y productos farmacéuticos, pinturas y barnices, elastómeros y peróxidos,

- obras de alimentación artificial de playas cuyo volumen de aportación de arena supere los 500.000 metros cúbicos o bien que requieran la construcción de diques o espigones,

-  construcción de vías navegables y puertos de navegación Interior,

- instalaciones de eliminación de residuos no incluidas en el anexo I,

- parques temáticos (proyectos no incluidos en el anexo I),

- urbanizaciones de vacaciones y complejos hoteleros fuera de áreas urbanas y construcciones asociadas y

- otros

Éstos, sin lugar a dudas, no pueden ser considerados proyectos menores, por lo que deben someterse a una exhaustiva evaluación de impacto ambiental, en lugar de a una evaluación ambiental simplificada. Por todo ello se solicita que se revise el listado de proyectos que deben ser sometidos a evaluación ambiental simplificada y se apliquen criterios más estrictos con el fin de garantizar los mecanismos de participación y el estudio exhaustivo de los impactos derivados de dichos proyectos.

4. Finalmente, solicita que, según la ley 27/2006, de 18 de Julio, mediante la cual se regulan los  derechos de acceso a la información, de participación pública y de acceso a la justicia en materia de medio ambiente (incorpora las Directivas 2003/4/CE y  2003/35/CE); y acogiéndose a los artículos 16, 18, 22 y 23 de la presente ley; se nos mantenga informados de próximos tramites relacionados con el presente anteproyecto de ley de evaluación ambiental.

Les inundacions són l'efecte de les ocupacions urbanístiques que ocupen les zones d'inundació

Us deixem aquest comunicat, molt interessant, d'Ecologistes en Acció de Catalunya.

Les crescudes dels rius als Pirineus són fenòmenos naturals, durant el transcurs del segle XX han hagut diverses riuades que han creat situacions catastròfiques a la zona, mostrant els límits a l'ocupació dels espais fluvials. Tot i el coneixement dels riscos, l'urbanització s'ha permés durant les dues últimes dècades.

Ecologistes en Acció de Catalunya considera que l'elevat cabal de les Nogueres i Garona són producte desglaç acelerat de la neu acumulada a les montanyes com a conseqüència de l'increment sobtat de la temperatura, i l'augment de precipitacions de més de 100 l/m2 en 24 hores. La suma dels efectes de la fusió ràpida de la neu i de les intenses precipitacions ha hagut de discórrer per les valls pirinenques d'aquestes conques per llits absolutament constrenyits per infraestructures i ocupacions urbanístiques que ocupen les zones d'inundació. 

L'ocupació dels espais fluvials s'agreuja pel fet que els rius (Nere, Garona, Noguera Pallaresa, Noguera de Cardós, etc.) no només transporten aigua, sinó una quantitat ingents de sòlids en suspensió, des de fang fins a blocs enormes de pedra, com a conseqüència de la capacitat d'arrossegament que té l'aigua pels forts pendents de les muntanyes. Si recordem la catàstrofe de Biescas o les inundacions a Arties de l'anys 1963 o del Pont de Bar, al Segre, el 1982, podrem constatar que les escorrenties mobilitzen gairebé el mateix volum d'aigua que de sòlid.

A Ecologistes en Acció li sorprenen e indignen les paraules del Síndic de la Val d'Aran, Carlos Barrera, al culpabilitzar a la CHE amb la fal·làcia que no permet la “neteja” dels arbres “que hi ha dins de la llera” i que al ser arrossegats per la força de l'aigua, tapen els ponts i provoquen més mal. Si bé Ecologistes en Acció de Catalunya té moltes desavenències amb la CHE -principalment per l'afavoriment que aquesta institució fa sobre les hidroelèctriques que coortocircuiten el Garona i les Nogueres i el no establiment dels cabals ecològics adequats per al manteniment de l'Ebre i el seu Delta- només des de l'ignorància o l'intenció de derivar responsabilitats es pot culpabilitzar als arbres i les actuacions de protecció de la vegetació de part de la CHE. Ni la vegetació, ni els rius ni les seves crescudes naturals son responsables de la catàstrofe . En el fons de la questió estan els planejaments urbanístics aprovats que han permès quan no promogut l'ocupació de zones inundables des de les pròpies administracions territorials, sense respectar els usos admisibles en aquestes àrees de risc delimitades en la cartografía de que disposa la pròpia Agència Catalana de l’Aigua (espais fluvials vulnerables d'inundació (http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?_nfpb=true&_pageLabel=P1232354461208201788774http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?_nfpb=true&_pageLabel=P1232354461208201788774) 

Ecologistes en Acció, tanmateix, fa un crit d'alerta i exigeix responsabilitats de per què un tema que coneix i controla prou bé la CHE no hagi sigut considerat ni pel Servei Metereològic de Catalunya ni per la Direcció General de Protecció Civil al no alertar amb el temps suficient les possibles inundacions que podien afectar les inconscients i insegures ocupacions dels espais fluvials. Construccions, en la seva majoria legals i permeses pels Ajuntaments del territori i pel Departament de Territori i Sostenibilitat mitjançant les Comissions d'Urbanisme. No podem compendre com ocupacions no gaire antigues (alguns càmpings, la zona de la solana de Vielha -bombers inclosos-, zones de Arties, carreteres, EDAR's, etc.) hagin estat permeses per les diverses administracions responsables de l'ordenació del territori.

Ecologistes en Acció fa una nova crida a la ja tan devaluada classe governant perquè canviï la seva irracional política d'aigües. Els treballs, recomanacions i resolucions de l'Agència Catalana de l'Aigua han de ser considerades d'una vegada per totes pel que fa a la delimitació de les zones inundables de la Garona, Nogueres i de la resta de rius de la nostra nació, com moltes d'altres. L'organització insta al Govern de la Generalitat de Catalunya i als seus Departaments a què governin per l'interés general i amb prevenció i rigor considerin els treballs de l'Agència Catalana de l'Aigua sobre els Espais fluvials.

Al•legacions a l’Avanç del Pla Especial urbanístic per a les instal•lacions de tractament de residus de Solius. T.M. de Llagostera i Santa Cristina d’Aro. Gironès i Baix Empordà

 Des de l’Associació de Naturalistes de Girona es presenten les següents al·legacions a l'Avanç del Plà Especial urbanístic per a les instal·lacions de tractament de residus de Solius. T.M. de Llagostera i Santa Cristina d’Aro. Gironès i Baix Empordà

AL·LEGACIONS

1.L’Associació dels Naturalistes de Girona (ANG) està a favor de l'Estratègia Catalana Residu Zero pels residus municipals, que pretén reduir un 20% la quantitat de residus que ara es generen, invertir les tendències actuals que són reduir el  30% de recuperació i 70% de tractament de final, per passar a l'any 2020 al 70% de recuperació i la resta com a màxim a tractament finalista. La creixent generació de residus i especialment de residus d’envasos en les darreres dècades (el 65% entre l'any 1997 i el 2005), i els deficients resultats de recollida selectiva a Catalunya, un 37,6% l’any 2009, demostren de forma objectiva la ineficiència del model actual de gestió de residus.

El marc normatiu vigent a l’Estat espanyol i a Catalunya no ha resolt el greu problema ambiental i social de la dissociació del creixement econòmic i el creixement dels residus (objectiu principal de la normativa europea), ni el malbaratament de recursos que representa. Prova d’això és el fet que la crisi econòmica actual dels darrers anys ha propiciat una disminució en la taxa de generació de residus. Aquesta disminució, malauradament, no és fruit de les polítiques de prevenció i minimització sinó a causa de la crisi econòmica. A Girona el 2012, la ciutat va generar prop de 40.000 tones d'escombraries, un 4,7% menys que l'any abans, on cada habitant genera 1,1 kg de residus al dia.

Les administracions no aposten per la prevenció i la reutilització, ni ordenen instruments econòmics i organitzatius com a eina bàsica i eficaç, per aconseguir resultats reals de reducció de residus, de consum d’energia i de recursos. Tampoc apliquen el principi comunitari de responsabilitat del productor, ni fan assumir els costos reals de tot el cicle de vida dels productes als responsables, els fabricants i grans distribuïdors; la qual cosa es pot implantar fàcilment incorporant impostos ambientals als productes d’un sol ús i sobreenvasats, per tal de reduir-ne el consum.

Queda doncs, ben palès, que la normativa i les polítiques vigents són del tot deficients i ineficaces. Es constata la gran necessitat de noves polítiques preventives amb un nou marc normatiu a Catalunya –dins el marc competencial existent és possible-, que contemplin objectius ambiciosos però realistes, mesures econòmiques, fiscals i organitzatives imprescindibles per aconseguir frenar i invertir el creixement dels residus i dels impactes ambientals i socials associats, i avançar cap a una societat del coneixement, més sostenible i responsable.

2. Des de l’ANG s’aposta per aplicar mesures urgents de canvi de model i d'eines per a que no sigui necessària a curt i mig termini ampliar l'abocador. Cal que les administracions compleixin els objectius de la normativa comunitària. L’entitat posa en dubte algunes de les previsions realitzades en el document i considera que no s’han tingut en compte determinats fets:

a)   Es considera que les previsions fetes en base a un escenari en el que la generació de residus augmentarà al Gironès i Baix Empordà està lluny de la realitat. No es veu la necessitat i es considera desproporcionat el fet de doblar pràcticament la superfície actual de la planta de tractament residus de Solius. Cal un estudi més realista i acurat de les previsions, així com de la distribució de l’espai. Segons dades de l’IDESCAT, la producció de residus per habitant a Catalunya ha disminuït paulatinament des de el 2008, any on es va assolir el màxim (1,6 Kg per habitant i dia), fins els 1,5 Kg per habitant i dia en el 2011. Així mateix, la quantitat de residus urbans recollits a Catalunya s’ha mantingut força estable els darrers anys segons dades publicades a l’IDESCAT. No s’entén la necessitat d’augmentar la capacitat de la planta de Soliu quan a Girona el 2012 es van produir un 4,7% menys de residus que l’any anterior.

b)   Es demana que les projeccions de generació i recepció de residus es facin a partir de diferents escenaris de desenvolupament i evolució de la crisi; així com diferents graus de rigor en el compliment de les normatives i objectius de recollida selectiva a nivell europeu. Ambdós factors podrien evidenciar fluxes d'entrada de residus en massa inferiors als previstos o plantejar una alternativa més econòmica i menys impactant que la plantejada. També, matisar que no es pot només dissenyar una infraestructura de residus per criteris d'economia d'escala, ja que llavors s'acaba a instal·lacions sobredimensionades que necessiten importar residus de lloc més allunyats (fins i tot de l'estranger, com és el cas de la Incineradora de Son Reus a Mallorca) per tal d'operar a ple rendiment i per tant amb eficiència de costos. No és acceptable que una planificació excessivament generosa de les instal·lacions produeixi el risc que Solius, i doncs el Gironès i el Baix Empordà, puguin acabant fent d'abocar dels residus d'altres regions de Catalunya o més enllà.

c)   Es demana que el projecte avalui diferents tecnologies de tractament de la fracció resta, o que per altra banda, si s’assoleix un grau més alt de recuperació de residus, especialment la FORM, no calen tecnologies sofisticades de tractament de la fracció resta. Si estabilitzar-la per reduir la capacitat de contaminació i el seu volum, donant més llarga vida als abocadors.

d)   Es demana com alternativa la valorització de quin seria l’efecte d’invertir els mateixos fons que es poden dedicar a una planta de tractament finalista a la millor de la gestió, la prevenció i el reciclatge, per tal d'avaluar així si la planta encara tindria necessitat de ser construïda.

e)   Es demana la paralització del PEU, en coherència amb la moratòria aprovada per l’ARC. Aquesta moratòria aprovada per l'ARC és d'un any per a la construcció de nous dipòsits classe II i l'ampliació dels existents. L'Acord GOV/105/2012, de 23 d'octubre (DOGC núm. 6240 de 25 d'octubre de 2012) estableix una moratòria en l'admissió a tràmit de les sol·licituds corresponents a les infraestructures de gestió de residus relatives a dipòsits controlats de classe II en el marc del Pla Territorial Sectorial, per tal d'evitar la proliferació indiscriminada d'aquestes infraestructures en llocs on potser no seria necessari.

f)    Es demana que no s’ampliï l’actual planta de residus de Solius emprant l’argument que ha de complir la normativa actual, ja que s’ha de tenir en compte que s'està redactant el nou Pla de Gestió de residus i recursos 2013-2020, que està elaborant l'ARC, on s'està dissenyant un nou pla amb objectius ambiciosos, models i  eines eficaces. No es coherent aprovar aquest projecte quan s’està redactant un nou Pla de Gestió de Residus.

3. Amb tot, l’ANG demana que l’avaluació ambiental del pla hauria de tenir en compte en cadascuna de les diferents alternatives proposades les següents apreciacions:

a)   Tal com plantegen les pròpies directrius del Departament de Territori i Sostenibilitat cal moderar al màxim el consum de sòl, i sobretot quan es tracta de sòl no urbanitzable. Seguint la línia descrita anteriorment, cal optimitzar al màxim l’espai que es pretén ocupar, analitzant si realment les previsions sobre l’augment del nombre de residus justifiquen el duplicar pràcticament la superfície actual de la planta de tractament de residus.

b)   Es demana que es tinguin en compte en cadascuna de les alternatives l’afectació sobre els cursos fluvials existents en l’àmbit de l’estudi. Tot i que es tenen en compte els principals cursos fluvials, en cap moment s’ha mencionat l’afectació de l’alternativa 1 sobre el Torrent de Can Tallades, situat al nord de la planta de tractament de residus de Solius.

c)   Es demana que es redacti un estudi específic hidrològic que analitzi els possibles impactes de filtracions de lixiviats en l’àmbit del projecte. Aquest és un tema molt important, ja que si existeixen cursos d’aigua subterranis el perill de contaminació per lixiviats podria ser molt gran si no es prenen les mesures correctores adients per prevenir-ho. Com que en l’avaluació ambiental no s’ha mencionat en cap moment els possibles cursos d’aigua subterrània, es genera la incertesa de que la futura ampliació de la planta de residus incorpori les mesures adequades per a prevenir aquest supòsit. A més, la contaminació de les aigües superficials i dels aqüífers és un dels possibles impactes al medi més rigorosos que causen els abocadors, i si això no es té en compte hauria de ser motiu suficient com per derogar l’autorització d’ampliació de la planta.

d)    Es demana un estudi d’impacte acústic de l’àmbit del projecte. Les activitat sotmeses a intervenció ambiental que siguin susceptibles de generar sorolls han d’incloure un estudi d’impacte acústic que acompanyi l’autorització ambiental, amb el contingut mínim que s’estableix en l’annex 10 de la Llei 16/2002 de 28 de juny de protecció contra la contaminació acústica. A més, cap dels mapes de capacitat acústica dels termes municipals de Llagostera i Santa Cristina d’Aro han inclòs l’àmbit del projecte. Es desconeix si s’aplica la Ordenança reguladora del soroll i les vibracions, quina es la quantitat de decibels que genera l’actual planta tan de dia com de nit i si respecta els llindars establerts per la llei. Cal recordar, que al tractar-se d’una zona que limita amb una àrea PEIN la sensibilitat acústica es major.

e)    Es demana que es tingui en compte l’impacte que genera la contaminació lumínica exterior de l’actual planta, i el que suposaria la seva ampliació, i que es presentin les mesures correctores corresponents per tal de complir la llei 6/2001 de 31 de maig d'ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn. El projecte està situat en una zona de protecció alta, envoltat per l’espai PEIN (protecció màxima).

 

f)    Es demana també que caldrà estudiar la producció d’olors de la planta tenint en compte la posició de zones d’emmagatzematge exteriors i basses de lixiviats ensems els vents dominants per assegurar que les poblacions properes no es vegin afectades; requerint un informe positiu de la Direcció General de Qualitat Ambiental tant pel què fa al citat anàlisi com a l’establiment de mesures preventives i correctores adients si aquestes fossin necessàries.

g)   Es demana que el projecte hauria d’incloure un estudi de mobilitat, on es descriuen entre d'altres les característiques de la via, traçat, amplada, composició del ferm, i una previsió del trànsit associat a l'activitat i emissions. On s’hauria de calcular els contaminant que poden representar més afectacions pels veïns i el medi atmosfèric. Atès que un dels punts més importants a tenir en compte per la ubicació d'un abocador és sens dubte la via d'accés a l'activitat.

4. Finalment demanem que, segons la llei 27/2006, de 18 de juliol, mitjançant la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient (incorpora les Directives 2003/4/CE i 2003/35/CE); i acollint-nos als articles 16, 18, 22 i 23 de la present llei; se’ns mantingui informats de propers tràmits relacionats amb el present projecte.