Els valors naturals de la Plana del Baix Ter perillen

Una de les més destacables característiques del territori mediterrani, és el seu paisatge en mosaic, agrícola i forestal. Aquesta combinació li atorga, al nostre país, un gran valor tant sociocultural com ecològic.

L'activitat agrícola és un punt clau per a la bona conservació del medi natural; n'incrementa la biodiversitat i n'afavoreix la capacitat de resiliència front a petites pertorbacions. Ara bé, l'activitat agrícola pot representar també una forta pressió, i el conseqüent deteriorament del medi.

En aquest sentit, des de sempre, les entitats ecologistes i naturalistes, hem valorat la feina feta des del sector agrari i n'hem donat suport. Sempre i quant, però, aquesta activitat es dugui a terme d'una manera racional i respectant els ecosistemes en els quals s'integra.

La Plana del Baix Ter presenta uns importants valors ecològics. Aquests han estat posats de manifest amb la declaració del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter . Entre d'altres valors cal destacar la importància dels sistemes aquàtics naturals (rius, llacunes litorals, zones d'inundació temporània, etc.) i d’alguns d'origen artificial com els recs de la plana, que a causa del seu caràcter històric, presenten un elevat grau de naturalització.

Els valors naturals d’aquests ambients han quedat tradicionalment subjugats a les necessitats de proveïment d’aigua des de la conca del Ter a la regió metropolitana de Barcelona i a les concessions per als regadius del Baix Ter. Sovint, aquestes activitats han suposat un model de gestió de l'aigua que no ha tingut presents les necessitats hídriques de les zones humides del Baix Ter per al seu correcte funcionament ecològic. Aquest model de gestió compromet el bon estat ecològic dels sistemes aquàtics inclosos al Parc Natural i de tot el sistema hídric que els alimenta.

Per contribuir a solucionar aquesta problemàtica i ajudar a assegurar els recursos hídrics suficients per assolir un bon estat ecològic del Riu i dels recs històrics a la Plana, comunitats de regants i administració van impulsar la modernització de diversos canals de regadiu. Un dels canals sobre els quals es va actuar va ser el Rec de Sentmenat, que al llarg de segles ha distribuït aigua des de Colomers fins a l’Escala.

S’estima que l’actuació pot suposar l’estalvi d’entre 10 i 12 hm² d’aigua anuals, que deixarien d’infiltrar- se i evaporar-se del rec, tot restant lliures per a realitzar altres usos, com el de progressiva restauració dels cabals a la llera del Ter. L’impacte d’aquest estalvi és molt significatiu, ja que en l’actualitat el volum d’aigua derivat al rec és d’uns 30 hm².

Ara, una vegada acabada l'obra, la Comunitat de Regants de la Presa de Colomers, gestora del rec de Sentmenat, ha hagut de tornar a tramitar una concessió d’aigües . El volum sol·licitat anual és de 28 hm², que queden complementats amb la concessió d’explotació d’aigües procedents de l’EDAR de Torroella de Montgrí i, en un futur pròxim, de l’EDAR de l’Escala. Així, segons les voluntats de la Comunitat de Regants, els regadius rebrien un volum d’aigua superior a l’anterior a l’execució de l’obra pública, tot eliminant qualsevol possibilitat de retorn de cabal per als sistemes naturals associats al riu Ter.

L'ANG ha elaborat les corresponents al·legacions, i també una nota de premsa per tal de denunciar aquesta situació, que és contradictòria no només les dades aportades i successivament aprovades als documents del projecte , sinó també amb els anuncis que l’administració (estatal i autonòmica) havia fet sobre l'objectiu de millora ambiental i que havien estat aprovats per l'opinió pública.