La visió, per no dir
els tòpics, que determindes persones
assignen als col•lectius i plataformes
ecologistes per tal de criticar-los ha canviat considerablement en els darrers
20 anys.
Ara bé, si
determinats perjudicis i visions s’han vençut, també és cert que han aparegut
altres tics igualment injustos. És cert que ara poca gent considera els
ecologistes com a enemics del progrés -bé, d’algunes maneres d’entendre el progrés
potser sí que molts en som enemics-, com a defensors de la societat paleolítica, o com a subgrup que viu
al marge de la societat (en una mena de bombolla on tots som peluts, barbuts i
amb el cap ple de pardals). Aquests estereotips han caigut pel pes de les
evidències.
A les organitzacions
ecologistes, hi ha gent de tota mena, de creients i de descreguts, d’un partit,
d’un altre o de cap, però ens uneix la voluntat de canviar algunes realitats
que ni són adients per nosaltres, ni pels nostres veïns, ni per les futures
generacions. Per aquesta diversitat les entitats ecologistes són de moltes
menes i no coincideixen en tots els temes. Però compartim la convicció que hi
ha coses que es podrien fer molt millor, si volem prioritzar la qualitat de vida de la gent i la conservació del nostre
patrimoni natural.
Amb tot, si bé
algunes velles llufes que ens havia penjat la gent que no comparteix aquesta
voluntat han caigut (“aquests només serien feliços a l’edat de pedra”; “tots
són hippies i no saben de què parlen”; etc.), val a dir que ha aparegut una
nova xacra sobre els nostres col•lectius. Ara sembla que les nostres entitats
han d’assumir les queixes populars de multitud de temes, arribant a la
situacions esperpèntiques com ara que si un grup de veïns no veuen bé que es
talli un arbre que s’estimen, reclamin (exigeixin) a les entitats ecologistes
que siguin elles les que ho evitin: ON SÓN ELS ECOLOGISTES? Això és el món al
revés.
Les entitats
ecologistes les formen gent com els veïns en qüestió que dediquen part del seu
temps, coneixements i diners a canviar com es fan les coses quan aquestes no es
fan bé. Per tant, els veïns del nostre exemple haurien de veure que a part de
lluitar pel seu arbre, hi ha molts més arbres -fins i tot boscos- per defensar.
La lluita no es limita al seu arbre i en tot cas, enlloc de delegar-la, millor
implicar-se i comprometre’s.
De totes maneres
queda la pregunta a l’aire: ON SÓN ELS ECOLOGISTES?
Des de l’Associació
de Naturalistes de Girona no podem respondre completament la pregunta, perquè
com ja hem dit que hi ha moltes entitats diferents i cadascuna està a molts
llocs alhora; hi ha, malauradament, massa feina per fer. Per això, i a mode
d’exemple us comentarem tres casos: la variant de la N-II a Girona, el tancat de can
Llach a les Gavarres, i el cas Aurora.
La
variant de la N-II
a Girona
Quan un col•lectiu
de gironins i gironines van denunciar el projecte de construir una variant de la N-II de Girona per la vall de
Sant Daniel, no van faltar les crítiques i les denúncies que els ecologistes
volíem impedir el “progrés” de la ciutat. Ara bé, la plataforma popular
“Coordinadora N-II per l’autopista”, que va encapçalar les protestes, davant el
despropòsit de projecte va posar sobre la taula arguments prou clars: era una
mala solució perquè suposava un cost excessiu, no solucionaria el problema
circulatori a llarg termini i perjudicaria innecessàriament part del patrimoni natural
dels ciutadans, la Vall
de Sant Daniel. Per la
Coordinadora, la millor solució i, a més a més, la que
implicava un menor cost econòmic era alliberar de peatge el tram de l’autopista
entre les sortides Girona-Sud i Girona-Nord (solució titllada d’impossible pels
responsables polítics d’aleshores).
Els polítics
d’aquell moment es van ben lluir, no cal oblidar el ministre Borrell que entre
altres perles va deixar anar el matiex dia de la inauguració que l’obra no
solucionaria el problema. Però va ser l’alcalde de Girona, Joaquim Nadal, qui
va excel·lir en l’art de contradir-se, sense respondre als dubtes que havia
plantejar la
Coordinadora. Els contrasentits van arribar a ser esperpèntics,
l’alcalde, conegut des d’aleshores com "l’assassí de la Vall" per molts gironins
i gironines, va passar de dir que dimitiria si la variant passava per la Vall, a que de fet el traçat
ben bé per Sant Daniel no hi passava . El més ridícul és que la veu “Vall de
Sant Daniel” de l’Enciclopèdia Catalana, escrita per ell mateix, el refutava.
Passats els anys vam poder anar a un ple, presidit pel mateix alcalde, on es va
aprovar aixecar els peatges entre Girona-nord i Girona-sud com a solució real
per derivar el trànsit creixent a la N-II. De fet, les tres coses que van proposar els
"caps verds” de la coordinadora es van complir: l’obra va ser molt més
cara del que es va pressupostar en un principi, el col·lapse i la perillositat
de la variant han estat una realitat des del primer dia, i la cicatriu que ha
deixat la carrertera a la Vall
difícilment mai s’arreglarà. Ah! i la solució que va proposar d’un bon inici,
la que era “impossible”, va ser la que va solucionar realment el problema
circulatori. ON EREN ELS ECOLOGISTES? Organitzant manifestacions (massives i
pacífiques), implicant a la ciutadania (cal agrair especialment la implicació de
tants artistes... des dels pintors i els seu mural a la Rambla a les nadales del
Galliner), intentant explicar les deficiències del projecte... érem a molts
llocs i vam posar-hi moltes hores.
El
tancat de Can Llach a les Gavarres
El segon cas té
també una bona dosis de surrealisme. L’any 1995 el Departament de Medi Ambient
va emetre un dictamen desfavorable sobre l’estudi d’impacte ambiental del
projecte d’aprofitament cinegètic de la finca Can Llach dels Àngels (Gavarres,
Baix Empordà/Gironès). La resolució obligava al titular de la finca a retirar
el tancat cinegètic que havia instal•lat. En total uns 15 quilòmetres de malla,
que envolten unes tres-centes hectàrees. El propietari va fer cas omís a
l'Administració i sis mesos després havia continuat la construcció del tancat,
amb la col•locació de menjadores i el possible alliberament de cabirols per a
l’activitat de cacera prohibida. Davant d’aquesta situació, la Generalitat que havia
emès un informe negatiu no va actuar subsidiàriament, i a 2013 encara no ho ha
fet! ON EREN ELS ECOLOGISTES? Presentant un procés judicial per aconseguir la
retirada del tancat, procediment que va tardar 8 anys a finalitzar, que donava
la raó a la nostra entitat i que obligava al propietari a desmantellar el
tancat. Demostració una vegada més de l’esforç econòmic que hem de fer els
moviments ecologistes per aturar projectes que no s'haurien d'haver permès per
il·legals!! Un cost que les entitats no recuperem i al qual només podem fer
front gràcies a vosaltres sòcies i socis, que amb les vostres quotes suporteu
molt més que un butlletí i una web.
Una
discoteca en espai innundable?
Finalment, el tercer
cas posa de manifest que massa sovint es barreja allò públic i allò privat. El
2004 l’Ajuntament de Girona va concedir una llicència d’obertura d’una
macrodiscoteca a l’antiga fàbrica paperera l’Aurora, a Pedret. L’Ajuntament, a canvi d’obtenir uns 6.000 m2 de
terreny de deveses pel nou pont fins el Trueta, va requalificar a urbanitzables
15.000 m2
de deveses i 4.381 m2
de sòl d’industrial. Els terrenys de Devesa eren d’alt valor ecològic però de
baix preu econòmic i, per tant, el canvi va suposar un negoci rodó pel
propietari. Un grup de persones del barri va crear una plataforma de protesta
que va acabar convertida en l’Associació de Veïns de Salesians, i es van
iniciar reunions explicatives, escrits al diaris, penjada pancartes, etc. ON
EREN ELS ECOLOGISTES? En aquest procés els veïns van contactar amb els Natus i conjuntament
van acordar recórrer la resolució del PTOP als tribunals sota el paraigua de
l'ANG. Enmig d’aquests litigis les deveses de l’Aurora van entrar dins la Xarxa Natura 2000
d’àmbit europeu, augmentant el seu grau de protecció (clau C5: sistema de parc
fluvial i deveses, amb valors paisatgístics i de corredor biològic, d’especial
protecció).
La bona feina de
l’advocat Eduard de Ribot va portar, el 2008, a una sentència favorable a l’ANG.
Després el PTOP, l’Ajuntament de Girona i el titular van presentar sengles
recursos de cassació al TSJC, que va tornar a donar la raó a l'associació a
finals de 2012. El planejament urbanístic de la zona havia de tornar a la
figura de Pla de Millora Urbana definida en el PGOU de Girona del 2002. Sense
temps quasi ni a llegir la resolució, l’actual govern municipal de CiU va acceptar
una proposta calcada a la de 2004 del propietari, només millorada econòmicament,
i la va tirar endavant aprovant el gener de 2013 un avanç de modificació del
PGOU. Aquest mateix grup polític que el 2004 acusava al PSC de doble discurs,
referint-se a la protecció de zones verdes, va impulsar un projecte més que
millorable, sense cap esmena. Per tercera vegada! Hauran de ser els veïns i les
entitats ecologistes, en aquest cas l'ANG, qui faci un pas endavant per
preservar el patrimoni industrial i l'entorn de l'Aurora, perquè l'Adminstració,
tot i canviant, no ho farà.
