L’Associació de Naturalistes de Girona, entitat sense ànim de lucre, exposa
Que l’entitat que representa té com a objectius l’estudi, la defensa i la conservació del medi ambient i del territori. Que com sigui aquests objectius interessen al bé comú i com a tal estan reconeguts a l’article 45 de la Constitució Espanyola.
Que en data de 8 de maig de 2013 ha tingut coneixement sobre l’aprovació inicial del Pla especial per a la implantació d'un centre de recollida d'animals a Can Jordi.
Que l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) defensa i recolza la protecció del benestar animal i valora molt positivament la tasca que porten a terme els centres de recollida d’animals de companyia, donant manutenció i possibilitat d’adopció a aquests animals que han estat abandonats.
Que, un cop valorada la documentació corresponent, es volen fer les següents
AL·LEGACIONS:
Primer.- El document del Pla emmarca l’activitat que es vol dur a terme entra dins els usos del sòl no urbanitzable i que es citen en l’art. 47.6 del Decret Legislatiu 1/10, de 3 d’agost, del Text refós de la Llei d’Urbanisme, pròpia d’una activitat ramadera, de lleure o en general rústica. Considerem que aquest fet no és així, donat que l’objectiu principal de l’activitat no és ni la ramadera, ni el lleure i ni la rústica en general. L’activitat principal que té, com cita el text, és la recollida d’animals domèstics, la qual no es troba en cap cas dins dels usos de sòl no urbanitzable esmentats en la legislació. L’adició d’un ramat de xais per a mantenir net el sotabosc dels voltants i així prevenir incendis, és una mesura compensatòria del projecte que no justifica la qualificació de l’activitat com a ramadera.
(http://www.coac.net/Barcelona/assessoria/pdf/Text_refos_Llei_Urbanisme_2010.pdf)
La ubicació del centre no és indispensable que es trobi en un sòl classificat com a forestal, hi ha altres alternatives, ja que l’activitat principal que s’hi realitza no necessita estar ubicada en un sòl amb aquesta classificació. Es justifica la situació del centre en aquesta zona protegida com a PEIN, en que és una instal·lació d’utilitat pública i d’interès social, però l’article 10.3 de del Pla Especial de delimitació definitiva i de protecció del medi natural i del paisatge de les Gavarres , aprovat l’any 2006, que es poden instal·lar de forma excepcional “aquelles instal·lacions d’utilitat pública o d’interès social que s’hagin d’emplaçar en àmbit forestal”, per tant, s’entén que la obligatorietat de la implantació de la gossera en un sòl forestal és totalment nul·la, existint l’alternativa d’emplaçar-la en sòl urbà o sòl urbanitzable.
La magnitud de les mesures compensatòries que es proposen, com són la conservació dels sotaboscos a través d’un ramat de xais propietat de la gossera i la creació d’espais oberts, degut a la pèrdua d’aquest tipus d’hàbitat en una zona forestal on escassegen, no són més que un indicador de la mala localització que se li vol donar aquest centre d’acollida i demostra que la situació en una àrea forestal protegida no és la adient.
Segon.- No es fa un anàlisis real d’alternatives, les opcions 1 i 2 es plantejen com a inviables sense cap justificació tècnica ni normativa. Es considera viable i preferible que el centre s’ubiqui en una parcel·la que es trobi situada en un polígon industrial, àmbits que acompleixen els criteris que s’estipulen per a la selecció de la finca: es tracta de sòl urbà o urbanitzable, autorització per part de l’Ajuntament (en aquest cas l’Ajuntament ja dóna una autorització per a la construcció de la gossera en el seu TM), una superfície mínima de 5.000m2, connexió a la xarxa elèctrica, vistiplau de la població veïna i distància lineal mínima de 500 metres respecte els veïns.
Tercer.- Massa allunyat de la ciutat, a una distància de gairebé 10km i a través d’una carretera secundaria que travessa les Gavarres i que té un accés complicat degut a l’orografia de la serralada. L’accés a un centre d’aquestes característiques hauria de ser més senzill ja que això facilitaria l’arribada de persones interessades en adoptar aquests animals, essent això darrer l’objectiu principal d’un centre així.
La construcció d’unes instal·lacions d’aquesta rellevància i en un espai PEIN haurien de valorar de forma més concreta les previsions de trànsit i les afectacions de l’accés en aquest espai.
Quart.- L’àmbit objecte d’implantació té un elevat risc d’incendi forestal. Així doncs, aquesta activitat està sotmesa a un risc molt important d’incendis forestals, el que representa un risc per les persones i els animals de la instal·lació.
Les infraestructures plantejades preveuen donar suport a les tasques d’incendis, però en cap cas, el dimensionament d’aquestes infraestructures garanteixen la protecció de les instal·lacions, usuaris, treballadors i visitants en cas de gran incendi forestal. No oblidem que l’increment del trànsit, així com la mateixa activitat, donaran lloc a un augment del risc d’incenci, posant en perill tant l’espai natural protegit com les persones. Per aquesta raó es consideren insuficients les mesures compensatòries proposades.
L’emplaçament de les instal·lacions es veu creuat per una línia elèctrica aèria d’alta tensió, fet que dificultarà les tasques d’extinció d’incendis donat que no es permet l’ús de mitjans aeris d’extinció d’incendis en aquests casos. Això, augmenta significativament la vulnerabilitat de les instal·lacions enfront incendis.
Cinquè.- El soroll provocat pels animals acollits a les instal·lacions, així com les obres, poden tenir efectes nocius sobre la fauna salvatge. Al tractar-se d’una zona PEIN la sensibilitat acústica és major que en altres llocs, i és necessària la incorporació d’un estudi d’impacte acústic del projecte. Les activitats sotmeses a intervenció ambiental que siguin susceptibles de generar sorolls han d’incloure un estudi d’impacte acústic que acompanyi l’autorització ambiental, amb el contingut mínim que s’estableix en l’annex 10 de la Llei 16/2002 de 28 de juny de protecció contra la contaminació acústica.
La contaminació lúminica que pot provocar unes instal·lacions d’aquesta rellevància en una zona de protecció màxima, degut a que està dins un espai PEIN, pot ser força perjudicial per a la fauna d’hàbits nocturns. S’hauria de tenir en compte l’impacte que generaria la contaminació lumínica exterior de les instal·lacions i que es presentin les mesures correctores corresponents per tal de complir la llei 6/2001 de 31 de maig d'ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.
En quant al tancament del recinte, i possible escapament dels animals acollits cal tenir en compte: no es pot assegurar que animals com gossos, gats o fures s’escapin, d’altra banda, els micromamífers, podrien acostar-se fins a la tanca interior i entrar en contacte amb els animals residents, transferint-los agents infecciosos en cas de ser-ne portadors, per tant, no es pot garantir l’aïllament de la instal·lació respecte la fauna salvatge.
Sisè.- Segons les normes de Xarxa Natura 2000, estableixen que es permetran les noves edificacions, sempre que vagin lligades a l’activitat agrícola, ramadera o forestal tradicional de la finca amb un informe previ favorable. En relació a aquesta activitat concreta, el Pla especial de delimitació i protecció de l’espai de les Gavarres no admet aquest ús (article 11), i n’és incompatible (article 12).
Pel que fa al sistema de doble tanca, aquest serà visible pels usuaris del vial que porta al Castell de Sant Miquel. A això cal afegir-hi el fet de no ser un ús propi d’aquest espai, la qual cosa és d’importància si concebem el paisatge com l’àrea, tal com la percep la població, el caràcter de la qual és resultat de la interacció de factors naturals i/o humans. Per tot això, el projecte hauria de ser sotmès a un estudi d’impacte i integració paisatgística de la manera que estableix el capítol 3 article 20 del Decret 343/2006 de 19 de setmebre, pel qual es desenvolupa la llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge i es regulen ens informes i estudis d’impacte i integració paisatgístic.
Setè.- Atès que l’emplaçament es fa damunt un antic abocador, la restauració del qual ha comptat amb un ajut de l’Agència de Residus de Catalunya, aquesta actuació hauria de tenir la conformitat del Departament de Territori i Sostenibilitat.
Per tot l’esmentat anteriorment es conclou que els impactes sobre el medi que comportaria l’emplaçament de l’activitat proposada, especialment pel que fa a la prevenció d’incendis forestals i la reducció d’hàbitats d’espai obert, són elevats. Així mateix, es consideren importants el risc de transmissió de malalties a la fauna i el risc d’escapament d’animals, derivats de la implantació temporal o definitiva d’animals de companyia en aquestes instal·lacions. Aquests impactes entren en contradicció amb el que estableixen les directives de la Xarxa Natura 2000, i es considera que l’activitat prevista no és adient per un indret d’aquestes característiques.
I per tots aquests motius
SOL·LICITA:
1- Que el projectes sigui desestimat en aquest emplaçament.
2- Que s’estudii la possibilitat de nous emplaçaments ambientalment més idonis per aquest ús.
3- Que, segons la llei 27/2006, de 18 de juliol, mitjançant la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient (incorpora les Directives 2003/4/CE i 2003/35/CE); i acollint-nos als articles 16, 18, 22 i 23 de la present llei; se’ns mantingui informats de propers tràmits relacionats amb el present projecte.
Que l’entitat que representa té com a objectius l’estudi, la defensa i la conservació del medi ambient i del territori. Que com sigui aquests objectius interessen al bé comú i com a tal estan reconeguts a l’article 45 de la Constitució Espanyola.
Que en data de 8 de maig de 2013 ha tingut coneixement sobre l’aprovació inicial del Pla especial per a la implantació d'un centre de recollida d'animals a Can Jordi.
Que l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) defensa i recolza la protecció del benestar animal i valora molt positivament la tasca que porten a terme els centres de recollida d’animals de companyia, donant manutenció i possibilitat d’adopció a aquests animals que han estat abandonats.
Que, un cop valorada la documentació corresponent, es volen fer les següents
AL·LEGACIONS:
Primer.- El document del Pla emmarca l’activitat que es vol dur a terme entra dins els usos del sòl no urbanitzable i que es citen en l’art. 47.6 del Decret Legislatiu 1/10, de 3 d’agost, del Text refós de la Llei d’Urbanisme, pròpia d’una activitat ramadera, de lleure o en general rústica. Considerem que aquest fet no és així, donat que l’objectiu principal de l’activitat no és ni la ramadera, ni el lleure i ni la rústica en general. L’activitat principal que té, com cita el text, és la recollida d’animals domèstics, la qual no es troba en cap cas dins dels usos de sòl no urbanitzable esmentats en la legislació. L’adició d’un ramat de xais per a mantenir net el sotabosc dels voltants i així prevenir incendis, és una mesura compensatòria del projecte que no justifica la qualificació de l’activitat com a ramadera.
(http://www.coac.net/Barcelona/assessoria/pdf/Text_refos_Llei_Urbanisme_2010.pdf)
La ubicació del centre no és indispensable que es trobi en un sòl classificat com a forestal, hi ha altres alternatives, ja que l’activitat principal que s’hi realitza no necessita estar ubicada en un sòl amb aquesta classificació. Es justifica la situació del centre en aquesta zona protegida com a PEIN, en que és una instal·lació d’utilitat pública i d’interès social, però l’article 10.3 de del Pla Especial de delimitació definitiva i de protecció del medi natural i del paisatge de les Gavarres , aprovat l’any 2006, que es poden instal·lar de forma excepcional “aquelles instal·lacions d’utilitat pública o d’interès social que s’hagin d’emplaçar en àmbit forestal”, per tant, s’entén que la obligatorietat de la implantació de la gossera en un sòl forestal és totalment nul·la, existint l’alternativa d’emplaçar-la en sòl urbà o sòl urbanitzable.
La magnitud de les mesures compensatòries que es proposen, com són la conservació dels sotaboscos a través d’un ramat de xais propietat de la gossera i la creació d’espais oberts, degut a la pèrdua d’aquest tipus d’hàbitat en una zona forestal on escassegen, no són més que un indicador de la mala localització que se li vol donar aquest centre d’acollida i demostra que la situació en una àrea forestal protegida no és la adient.
Segon.- No es fa un anàlisis real d’alternatives, les opcions 1 i 2 es plantejen com a inviables sense cap justificació tècnica ni normativa. Es considera viable i preferible que el centre s’ubiqui en una parcel·la que es trobi situada en un polígon industrial, àmbits que acompleixen els criteris que s’estipulen per a la selecció de la finca: es tracta de sòl urbà o urbanitzable, autorització per part de l’Ajuntament (en aquest cas l’Ajuntament ja dóna una autorització per a la construcció de la gossera en el seu TM), una superfície mínima de 5.000m2, connexió a la xarxa elèctrica, vistiplau de la població veïna i distància lineal mínima de 500 metres respecte els veïns.
Tercer.- Massa allunyat de la ciutat, a una distància de gairebé 10km i a través d’una carretera secundaria que travessa les Gavarres i que té un accés complicat degut a l’orografia de la serralada. L’accés a un centre d’aquestes característiques hauria de ser més senzill ja que això facilitaria l’arribada de persones interessades en adoptar aquests animals, essent això darrer l’objectiu principal d’un centre així.
La construcció d’unes instal·lacions d’aquesta rellevància i en un espai PEIN haurien de valorar de forma més concreta les previsions de trànsit i les afectacions de l’accés en aquest espai.
Quart.- L’àmbit objecte d’implantació té un elevat risc d’incendi forestal. Així doncs, aquesta activitat està sotmesa a un risc molt important d’incendis forestals, el que representa un risc per les persones i els animals de la instal·lació.
Les infraestructures plantejades preveuen donar suport a les tasques d’incendis, però en cap cas, el dimensionament d’aquestes infraestructures garanteixen la protecció de les instal·lacions, usuaris, treballadors i visitants en cas de gran incendi forestal. No oblidem que l’increment del trànsit, així com la mateixa activitat, donaran lloc a un augment del risc d’incenci, posant en perill tant l’espai natural protegit com les persones. Per aquesta raó es consideren insuficients les mesures compensatòries proposades.
L’emplaçament de les instal·lacions es veu creuat per una línia elèctrica aèria d’alta tensió, fet que dificultarà les tasques d’extinció d’incendis donat que no es permet l’ús de mitjans aeris d’extinció d’incendis en aquests casos. Això, augmenta significativament la vulnerabilitat de les instal·lacions enfront incendis.
Cinquè.- El soroll provocat pels animals acollits a les instal·lacions, així com les obres, poden tenir efectes nocius sobre la fauna salvatge. Al tractar-se d’una zona PEIN la sensibilitat acústica és major que en altres llocs, i és necessària la incorporació d’un estudi d’impacte acústic del projecte. Les activitats sotmeses a intervenció ambiental que siguin susceptibles de generar sorolls han d’incloure un estudi d’impacte acústic que acompanyi l’autorització ambiental, amb el contingut mínim que s’estableix en l’annex 10 de la Llei 16/2002 de 28 de juny de protecció contra la contaminació acústica.
La contaminació lúminica que pot provocar unes instal·lacions d’aquesta rellevància en una zona de protecció màxima, degut a que està dins un espai PEIN, pot ser força perjudicial per a la fauna d’hàbits nocturns. S’hauria de tenir en compte l’impacte que generaria la contaminació lumínica exterior de les instal·lacions i que es presentin les mesures correctores corresponents per tal de complir la llei 6/2001 de 31 de maig d'ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.
En quant al tancament del recinte, i possible escapament dels animals acollits cal tenir en compte: no es pot assegurar que animals com gossos, gats o fures s’escapin, d’altra banda, els micromamífers, podrien acostar-se fins a la tanca interior i entrar en contacte amb els animals residents, transferint-los agents infecciosos en cas de ser-ne portadors, per tant, no es pot garantir l’aïllament de la instal·lació respecte la fauna salvatge.
Sisè.- Segons les normes de Xarxa Natura 2000, estableixen que es permetran les noves edificacions, sempre que vagin lligades a l’activitat agrícola, ramadera o forestal tradicional de la finca amb un informe previ favorable. En relació a aquesta activitat concreta, el Pla especial de delimitació i protecció de l’espai de les Gavarres no admet aquest ús (article 11), i n’és incompatible (article 12).
Pel que fa al sistema de doble tanca, aquest serà visible pels usuaris del vial que porta al Castell de Sant Miquel. A això cal afegir-hi el fet de no ser un ús propi d’aquest espai, la qual cosa és d’importància si concebem el paisatge com l’àrea, tal com la percep la població, el caràcter de la qual és resultat de la interacció de factors naturals i/o humans. Per tot això, el projecte hauria de ser sotmès a un estudi d’impacte i integració paisatgística de la manera que estableix el capítol 3 article 20 del Decret 343/2006 de 19 de setmebre, pel qual es desenvolupa la llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge i es regulen ens informes i estudis d’impacte i integració paisatgístic.
Setè.- Atès que l’emplaçament es fa damunt un antic abocador, la restauració del qual ha comptat amb un ajut de l’Agència de Residus de Catalunya, aquesta actuació hauria de tenir la conformitat del Departament de Territori i Sostenibilitat.
Per tot l’esmentat anteriorment es conclou que els impactes sobre el medi que comportaria l’emplaçament de l’activitat proposada, especialment pel que fa a la prevenció d’incendis forestals i la reducció d’hàbitats d’espai obert, són elevats. Així mateix, es consideren importants el risc de transmissió de malalties a la fauna i el risc d’escapament d’animals, derivats de la implantació temporal o definitiva d’animals de companyia en aquestes instal·lacions. Aquests impactes entren en contradicció amb el que estableixen les directives de la Xarxa Natura 2000, i es considera que l’activitat prevista no és adient per un indret d’aquestes característiques.
I per tots aquests motius
SOL·LICITA:
1- Que el projectes sigui desestimat en aquest emplaçament.
2- Que s’estudii la possibilitat de nous emplaçaments ambientalment més idonis per aquest ús.
3- Que, segons la llei 27/2006, de 18 de juliol, mitjançant la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient (incorpora les Directives 2003/4/CE i 2003/35/CE); i acollint-nos als articles 16, 18, 22 i 23 de la present llei; se’ns mantingui informats de propers tràmits relacionats amb el present projecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada